Suís amb nata

"¡Felicidades Laia! ¡Hoy es tu Santo! Lo he sabido por las banderillas de los autobuses y se lo pregunté al conductor". I com cada any, una mica per tradició i una mica per festejar un dia laborable, baixem al carrer Petritxol i ja ens veus gaudint d'un suís per cadascun. Després visita a la cripta. Emoció. Venen grups escolars, també de noies i nois joves. I de sobte, com un miracle, apareix la meva mare entre la gentada. Encara més emoció. Sabia on trobar-me un dia com avui. Per mi avui és un dia molt especial, les emocions em van per dins. Admiro aquesta joveneta que amb la força de l'esperit va ser valenta i va defensar davant els poders polítics i jurídics la seva fe i la del seu poble sense trontollar.


N'ets un bon exemple per mi i pels valors que emanes. M'entristeix no poder-te posar una llum a la cripta, com quan abans (actualment s'ha de posar fora al claustre on no hi ha cap imatge teva). Almenys he pogut pregar. Me n'alegro de la gent que t'ha vingut a fer la visita i prego per totes aquelles persones que els hi agradaria haver vingut però no poden. Vull ser com tu valenta, decidida i ferma en la fe.
No m'agradaria que la Catedral, com altres monuments d'església, es quedessin buits, no de gent, sinó de pregàries i d'ànimes amb fe... No volem museus, ni espais recaptadors de diners. Volem acolliment, volem poder expressar la nostra fe, tant si és pregant com posant una llum als peus de la imatge. Només és una imatge però ens aboca sentiments, records, pregàries.
Sempre plou per la Mercè, diuen que és Santa Eulàlia que plora perquè li va prendre el lloc de patrona... Agraeixo el gest del grup Claraeulàlies que ens feliciten a les que portem el nom, la postal d'aquest any és molt bonica...
I jo me n'adono que ja m'he acabat el suís... i me n'adono que hi posen menys xocolata i molta nata per acabar d'omplir.