dijous, 12 de febrer del 2009

Suís amb nata


"¡Felicidades Laia! ¡Hoy es tu Santo! Lo he sabido por las banderillas de los autobuses y se lo pregunté al conductor". I com cada any, una mica per tradició i una mica per festejar un dia laborable, baixem al carrer Petritxol i ja ens veus gaudint d'un suís per cadascun. Després visita a la cripta. Emoció. Venen grups escolars, també de noies i nois joves. I de sobte, com un miracle, apareix la meva mare entre la gentada. Encara més emoció. Sabia on trobar-me un dia com avui. Per mi avui és un dia molt especial, les emocions em van per dins. Admiro aquesta joveneta que amb la força de l'esperit va ser valenta i va defensar davant els poders polítics i jurídics la seva fe i la del seu poble sense trontollar.


N'ets un bon exemple per mi i pels valors que emanes. M'entristeix no poder-te posar una llum a la cripta, com quan abans (actualment s'ha de posar fora al claustre on no hi ha cap imatge teva). Almenys he pogut pregar. Me n'alegro de la gent que t'ha vingut a fer la visita i prego per totes aquelles persones que els hi agradaria haver vingut però no poden. Vull ser com tu valenta, decidida i ferma en la fe.
No m'agradaria que la Catedral, com altres monuments d'església, es quedessin buits, no de gent, sinó de pregàries i d'ànimes amb fe... No volem museus, ni espais recaptadors de diners. Volem acolliment, volem poder expressar la nostra fe, tant si és pregant com posant una llum als peus de la imatge. Només és una imatge però ens aboca sentiments, records, pregàries.
Sempre plou per la Mercè, diuen que és Santa Eulàlia que plora perquè li va prendre el lloc de patrona... Agraeixo el gest del grup Claraeulàlies que ens feliciten a les que portem el nom, la postal d'aquest any és molt bonica...
I jo me n'adono que ja m'he acabat el suís... i me n'adono que hi posen menys xocolata i molta nata per acabar d'omplir.

8 comentaris:

Èdgar Planas i Cantí ha dit...

Per molts anys, Laia! A mi també m'encanta la nata amb xocolata. I quan en vaig a prendre a segons a on també se'm fa curt... Una abraçada!

Laia ha dit...

jejeje! Moltíssimes gràcies Èdgar!!
Espero no haver-me d'esperar tot un any per tornar a recordar l'olor i el sabor d'un suís com cal! ;)

Anònim ha dit...

Laia, jo, la mare, també m'ho vaig passar molt be, encara que no vaig tenir suis, però sí vaig disfrutar de la teva companyia al trobar-nos a la capella de Santa Eulalia , va ser molt emotiu, i després amb el goig de dinar juntes compartin experiències. Per molts anys
La teva mare.

Laia ha dit...

Moltes gràcies mare :) Quina il·lusió que també seguiu el bloc. Doncs això d'anar a dinar o a prendre un suís junts ho hauríem de repetir més sovint, no creus?

Anònim ha dit...

A mí també em va agradar molt anar a prendre un suís amb tu... però sobre tot anar a fer la visita a la catedral i desprès passar a veure a les monges i coneguts de la catedral. Trobo que tenim moltes i molt bones tradicions a la nostra cultura i que no s'han de perdre!

A més la invocació dels nostres sants patrons és molt bonica sobre tot si ho fas de cor i són un referent per a nosaltres, doncs, ens precedeixen en la fe i donen un exemple de vida.

Eduard Boada ha dit...

Acabo d'afegir aquesta estrella errant al meu blogroll.

Salutacions :-)

Laia ha dit...

Gràcies Eduard!!! Em pregunto si tu tens blog? Ara m'ho miraré!
Salutacions!!!

Laia ha dit...

Ostres! Ja recordo! Vaig linkar el vincle cap al teu bloc en un dels articles... :)