Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recursos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recursos. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de febrer del 2009

La vostra voluntat, no pas la meva

Sincerament se'm fa difícil haver de dir "Faci's la teva voluntat", i sobretot en moments difícils acceptar-la i d'una manera serena i no pas resignada. Sé que aquí hi tinc molt a fer. M'agrada el comentari que va fer na Rosa Deulofeu en el seu anàlisi del Parenostre sobre que se'ns fa difícil dir aquesta mateixa frase en moments plens d'alegria, com si només fos voluntat de Déu que ho passem durament, com si d'un Déu cruel es tractés, quan és un Déu que ens parla d'amor constantment.


A vegades m'enfado amb tu, Déu meu, ja saps com sóc. Sóc una rondinaire. A vegades et senyalo amb les celles arronsades i et pregunto: per què?, o et dic: no t'entenc, o no m'entens. Però aquesta vegada he confiat en tu. Sabia que podríem fer-ho i no ens has abandonat. S'ha complert la teva voluntat, amb la teva ajuda i el teu suport, i he viscut aquests dies amb intensitat, molta, però amb serenitat i confiança. Hem triat el camí de la confiança, de la no desesperació, del positivisme, i ha funcionat! Increíble! Potser, mica en mica, encara que molt a poc a poc, però alguna cosa comença a canviar... en mi.



Et dono gràcies per aquesta setmana estressant que hem tingut: dijous matí el suís amb nata, molta nata, i visita a Santa Eulàlia abans d'anar a treballar, semblava que agaféssim forces per tot el que ens venia a sobre. Divendres, després de la feina, sopar de celebració i ja acabem tard i cansats. Dissabte gestions i compres, migdia aniversari del Mateu (jo, com creixes germanet!), nit sopar amb les amigues de la uni i passant una bona vetllada. Quan arribem a casa (2:30h) posar-nos a acabar de fer la pregària. Són les 4:10am cap a dormir, perquè demà tenim assaig de cants pel matí, al migdia celebració de l'aniversari del nostre fillol David i parlem de la seva Primera Comunió, fem un Cluedo i ja és hora d'anar a missa. Agafem el cotxe, missa i després pregària... Prova superada!!! Ha estat un plaer estressant i més amb un company de ruta. Ah! Ara escrivint l'article al bloc, i demà... a treballar! ;)


Vull agrair la participació de tots, i les ganes de participar! Lectors, músics, participants, suport "matxaques", assistents (alguns de vosaltres teníeu "simultàniament" una reunió)... moltíssimes gràcies per haver assistit a la pregària!!!


Aquest cap de setmana, dissabte, va haver la visita de la Sagrada Família comentada per Etzuro Soto, escultor del temple des de fa 30 anys. Llàstima que es va apuntar poca gent, perquè es veu que va ser molt interessant i diuen que d'ençà fa uns anys ha millorat considerablement (jo la recordo fosca i amb moltes escales). Podeu comprendre que nosaltres no hi vam poder anar amb tota la moguda explicada anteriorment.

Per la setmana que ve hi ha una conferència titulada "Vida de Ramon Llull" el dijous 19 a les 21:30 hores, a càrrec de Pere Villalba.

Pel març tenim:
1.- Diumenge 22 a les 8:30h "La Passió d'Esparraguera". No és un acte gratuït i s'ha de reservar amb antel·lació ( ja es pot fer).
2.- Dijous 26 a les 21:30h presentació de la segona carta pastoral del bisbe "Mare de Déu i Mare nostre".
3.- Diumenge 29 a les 21h (COMPTE EL CANVI D'HORA, CANVIEM L'HORARI DE LA MISSA QUE ALESHORES SERÀ A LES 20h, I PER TANT LA PREGÀRIA A LES 21h.) es celebrarà la pregària comunitària referent a la petició del Parenostre "El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, al dia d'avui".

Més informació o per inscripcions a:
www.renodrac.com/anysantcebria
anysantcebria@renodrac.com

Parròquia de Sant Cebrià
C/ de l'Església nº7, Valldoreix
Tlf: 93 674 05 69

dissabte, 29 de novembre del 2008

Ens tirem pedres (mortes) sobre la teulada

Estem preparant la nadala d'enguany i, buscant per la xarxa la Bíblia en gallec (per la família i amics de Galícia), he topat amb un bon recurs, sobretot, per aquells que volem fer arribar la Bíblia als més petits de la casa, o fins i tot per a nosaltres mateixos. Es tracta de la web http://recursos.cnice.mec.es/bibliainfantil/ i estic molt contenta d'haver-la trobat. Però per una altra banda no entenc com no sabem promocionar més els recursos que tenim, des de la mateixa església.
Ara mateix, la sensació que tinc és que m'arriba constantment el missatge que som una església vella, antiquada i disgregada. En molts blocs omplim missatges i discussions sobre les diverses tendències dins de la mateixa església i com això ens fa sentir en "equips" diferents i no pas com una única comunitat unida. Això és el que ens venen els mitjans de comunicació i ho tenim tan assumit que perdem el temps parlant, discutint i analitzant les situacions envers això. Està bé fer-ho perquè és part de la realitat, però en mesura. Mentres, ens perdem el que realment importa. Hi ha qui treballa evangelitzant, de manera conscient o inconscient. Però no obtenen el suport necessari que l'església com a institució hauria de donar, ja que aquesta està més preocupada en altres coses "d'aquest món".

No entenc com la web de la Bíblia (infantil) en els 4 idiomes estatals l'he trobada per casualitat i no pas enllaçada des d'alguna web de l'església institucional. És un recurs fabulós. I això és el que realment ens hauria de preocupar: promocionar, recolzar, incentivar activitats, recursos i altres enginys evangelitzadors.
Mentrestant aquesta feina l'anem fent la mateixa blocsfera cristiana, sigui per casualitat o necessitat (el boca a boca digital). Però estaria bé que la mateixa església catalana com a institució espavilés i, per tant, promocionés i aprofités els recursos que hi ha actualment, sempre oberts a nous recursos futurs, perquè les tecnologies no són dolentes, no podem culpabilitzar a una eina, sinó de l'ús que les persones en fem. Per exemple, per mi internet ha fet que no em sentís tan "bolet" enmig d'un món tan dispers, on ser jove, catalana, cristiana sigui un "bitxo raro". La comunicació a través d'internet m'ha donat la dimensió de comunitat cristiana virtual, un nou tipus de comunitat. I estic molt contenta d'haver-vos trobat (i retrobat en alguns casos). Però això seria un altre tema per parlar.
L'altra cosa que em sorprèn és que en canvi aquesta web de la Bíblia infantil en 4 idiomes (Català, Gallec, Euskera i Castellà) estigui enllaçada des de la web del "Ministerio de Educación del Gobierno español", com un recurs (únic) pels professors de religió. ¿Per què l'església no inverteix en fer una web on reculli totes aquestes comunitats cristianes virtuals, com també promoure la creació i la difusió de nous recursos (via internet o no) evangelitzadors?
Tampoc entenc perquè hi ha webs segons arxiprestats... i menys avui en dia, que avui visc aquí i demà potser aniré a viure a una altra província o població... segons la feina i la sort on em condueixi, on econòmicament m'ho pugui permetre o, fins i tot, em toqui un pis de protecció oficial (si és que toca). Avui en dia som habitants del món, amb identitat, però habitants del món. Les divisions les fem nosaltres. I potser estem dispersant esforços.
Perdoneu per la meva ignorància, però és probable que no sàpiga anomenar per noms i cognoms a molts dels alts càrregs de l'església, però en canvi recordo perfectament els noms de les persones que m'han deixat una experiència viva, unes paraules amb sentit, unes sensacions autèntiques en la meva vida. A més, avui en dia on hi ha tanta sobrecàrrega d'informació, la tria és bastant escrupulosa. Així que prefereixo reunir esforços per fixar-me en les actituts de persones (conegudes o no) que, tot i que no s'identifiquin cristians, em serveixin com a models o exemples cristians, abans que fixar-me en absurdes actituts eclesials.