dilluns, 16 de febrer del 2009

La vostra voluntat, no pas la meva

Sincerament se'm fa difícil haver de dir "Faci's la teva voluntat", i sobretot en moments difícils acceptar-la i d'una manera serena i no pas resignada. Sé que aquí hi tinc molt a fer. M'agrada el comentari que va fer na Rosa Deulofeu en el seu anàlisi del Parenostre sobre que se'ns fa difícil dir aquesta mateixa frase en moments plens d'alegria, com si només fos voluntat de Déu que ho passem durament, com si d'un Déu cruel es tractés, quan és un Déu que ens parla d'amor constantment.


A vegades m'enfado amb tu, Déu meu, ja saps com sóc. Sóc una rondinaire. A vegades et senyalo amb les celles arronsades i et pregunto: per què?, o et dic: no t'entenc, o no m'entens. Però aquesta vegada he confiat en tu. Sabia que podríem fer-ho i no ens has abandonat. S'ha complert la teva voluntat, amb la teva ajuda i el teu suport, i he viscut aquests dies amb intensitat, molta, però amb serenitat i confiança. Hem triat el camí de la confiança, de la no desesperació, del positivisme, i ha funcionat! Increíble! Potser, mica en mica, encara que molt a poc a poc, però alguna cosa comença a canviar... en mi.



Et dono gràcies per aquesta setmana estressant que hem tingut: dijous matí el suís amb nata, molta nata, i visita a Santa Eulàlia abans d'anar a treballar, semblava que agaféssim forces per tot el que ens venia a sobre. Divendres, després de la feina, sopar de celebració i ja acabem tard i cansats. Dissabte gestions i compres, migdia aniversari del Mateu (jo, com creixes germanet!), nit sopar amb les amigues de la uni i passant una bona vetllada. Quan arribem a casa (2:30h) posar-nos a acabar de fer la pregària. Són les 4:10am cap a dormir, perquè demà tenim assaig de cants pel matí, al migdia celebració de l'aniversari del nostre fillol David i parlem de la seva Primera Comunió, fem un Cluedo i ja és hora d'anar a missa. Agafem el cotxe, missa i després pregària... Prova superada!!! Ha estat un plaer estressant i més amb un company de ruta. Ah! Ara escrivint l'article al bloc, i demà... a treballar! ;)


Vull agrair la participació de tots, i les ganes de participar! Lectors, músics, participants, suport "matxaques", assistents (alguns de vosaltres teníeu "simultàniament" una reunió)... moltíssimes gràcies per haver assistit a la pregària!!!


Aquest cap de setmana, dissabte, va haver la visita de la Sagrada Família comentada per Etzuro Soto, escultor del temple des de fa 30 anys. Llàstima que es va apuntar poca gent, perquè es veu que va ser molt interessant i diuen que d'ençà fa uns anys ha millorat considerablement (jo la recordo fosca i amb moltes escales). Podeu comprendre que nosaltres no hi vam poder anar amb tota la moguda explicada anteriorment.

Per la setmana que ve hi ha una conferència titulada "Vida de Ramon Llull" el dijous 19 a les 21:30 hores, a càrrec de Pere Villalba.

Pel març tenim:
1.- Diumenge 22 a les 8:30h "La Passió d'Esparraguera". No és un acte gratuït i s'ha de reservar amb antel·lació ( ja es pot fer).
2.- Dijous 26 a les 21:30h presentació de la segona carta pastoral del bisbe "Mare de Déu i Mare nostre".
3.- Diumenge 29 a les 21h (COMPTE EL CANVI D'HORA, CANVIEM L'HORARI DE LA MISSA QUE ALESHORES SERÀ A LES 20h, I PER TANT LA PREGÀRIA A LES 21h.) es celebrarà la pregària comunitària referent a la petició del Parenostre "El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, al dia d'avui".

Més informació o per inscripcions a:
www.renodrac.com/anysantcebria
anysantcebria@renodrac.com

Parròquia de Sant Cebrià
C/ de l'Església nº7, Valldoreix
Tlf: 93 674 05 69

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Trobo que ens és molt fàcil de dir, i que ho diem "massa" depresa quan recitem el parenostre, però fer el que Déu vol sovint ens exigeix unes actituts i un esforç que no sempre estem disposats a fer.

Sovint ho confonem amb una forma d'autocomplaença i de justificació de les coses que ens pasen i, que no sabem com ni perquè, són així, però realmente el que implica fer la voluntat del Pare és que siguem i estem actius en el nostre món i que portem el seu missatge en el nostre entorn amb el nostre exemple de vida.

Estic al.lucinant de la profunditat del Parenostre i trobo que tant a les catequesis com a les parròquies/ comunitats no s'explica ni s'aprofondeix suficient, més aviat crec que es pasa de puntetes i realmente és el resum del missatge de Crist i si el complissim realment seriem molt a prop de Déu!!!

Laia ha dit...

M'agrada molt el comentari. Jo crec que justament diem ue es faci la vostra voluntat perquè justament no l'acceptem realment, sinó de manera resignada.

Cristina ha dit...

a mi també m'està agradant molt aquesta idea d'anar analitzant el Paranostre tot fent pregària, ja que hi treus molt de suc, que realment està tant i tant amagat! és increible; ara cada vegada m'hi fixo més, quan el reso! i gracies a vosaltres! gracies

Laia ha dit...

Gràcies a tu Cristina pel comentari perquè ens anima molt i ens dóna alegria :D
A nosaltres també ens ha passat el mateix. Aquest any vam decidir fer les pregàries sobre el PN pel tema de l'Any de Sant Cebrià. I la veritat crec que val la pena. Tot i així, haver de condensar una sola frase del PN en mitja hora de pregària moltes vegades se'ns fa difícil, i moltes vegades hem de "mutilar" la pregària, però certament de cada frase en podríem treure'n molt més.