Gaudir de Gaudí

És impressionant l'obra de l'arquitecte català Antoni Gaudí, no només per la seva genialitat a l'hora de pensar en el desafiament de la gravetat, en les formes de les seves obres i la manera en com trobar aquestes formes i el seu equilibri (ajudant-se de pèndols i cadenes), sinó pel seu sentiment a l'hora de crear, pel seu amor a la natura i per la seva original forma d'evangelitzar, portant la seva obra màxima a ser una viva demostració de la seva fe. Admiro la seva facilitat per fusionar principalment fe i arquitectura, però amb matisos com ara sentiments, natura, desafiament, bellesa, poesia. Treballava tot tipus de material: ferro forjat, pedra, trencadís, etc.

Dissabte 14 de febrer un grup reduït de feligresos de Sant Cebrià de Valldoreix van anar a fer una visita a la Sagrada Família (activitat que està enmarcada en la celebració de l'Any de Sant Cebrià). Nosaltres no hi vam poder anar, però agraïm a la Griselda Bascuñana que ens fes arribar les fotografies d'aquella extraordinària visita. En posem algunes a continuació. Per cert, ens preparem agendes per anar a la Passió d'Esparreguera.


Fes clic a l'anterior fotografia si la vols ampliar i així veure millor el mapa de la simbologia del temple.

Aquesta última són les cadenes i els saquets que Gaudí utilitzava per fixar-se com correspondria en arquitectura les formes que volia portar a terme (formes arquejades, el seu pes, la sostenibilitat...) reflectides en un mirall. I és que crear significa deixar-nos emportar per tot allò que ja està creat des d'un bon principi, però donar-li una nova manera, un nou material, transportar allò ja creat a una nova forma de veure-ho i viure-ho.