Missa homenatge

Demà dimecres dia 30 a les 19h a l'església de Nostra Senyora del Carme (C/ Sant Antoni Abat, de Barcelona) missa en memòria del nostre amic Gmà Joan Lluís Casanovas. Serà una gran trobada d'amics i d'entitats que estimem al Joan Lluís. Sempre en el nostre cor.

Els retaules ens parlen

Ja escolteu els retaules? Mai m'hi havia parat a pensar. Els tenim davant dels nassos i ni ens els mirem.

Dijous en Miquel Xancó, germà de La Salle i expert en la matèria, ens farà obrir els ulls per entendre qué ens estan dient els tres retaules de l'església de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix. Potser pensareu que no sona interessant però l'altre dia que el germà Miquel va venir per casa en una visita "de metge", em va captivar amb les quatre ratlles que ens en va fer sobre el tema. Va ser un tasteig, i no em penso perdre el gran "tiberi". A més, ho va explicar amb un entusiasme i cada cosa que deia portava a un parell de sorpreses més!
Ja sabeu: el proper dijous 3 de setembre a les 21.30h a la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix. De veritat que serà molt interessant i, a més, sé del cert que s'ho està currant molt!
Si podeu, no desaprofiteu l'oportunitat!

Conferència a càrrec del Germà de La Salle Miquel Xancó i Roca, mestre catequista, filòsof i teòleg i professor de simbologia cristiana.

Una fiestuki al Cel

S'ha organitzat una festa al Cel. És ben sabut per tots que en aquest darrer any s'han mort unes quantes celebritats i persones conegudes o reconegudes, i he arribat a la conclusió que allà dalt s'hi ha muntat alguna de ben grossa. M'imagino una festa animada per en Rubianes, Vicenç Ferrer i en Michael Jackson.

Han passat moltes coses en aquests darrers mesos. Bones i de no tan bones. Ha estat també un agost que malauradament s'han mort amics, fills d'amics, coneguts i familiars. I l'altra cara de la moneda és que hem passat un bon agost, i entre ruta i ruta ens arribaven les males notícies. També hem tingut l'alegria de tenir entre nosaltres un més a la família, l'Íker, un nen preciós, curiosament el mateix dia i a la mateixa hora que un bon amic, en Joan Lluís Casanovas, relliscava i anava pendent avall. Uns venen i altres marxen...

Gràcies pels bons moments viscuts a l'agost. També gràcies per haver pogut gaudir en algun moment de la vida de la companyia d'aquestes persones que han deixat petjada i bones llavors al llarg del seu camí. Per tot el que ens han deixat i que encara ha de florir i donar fruit. Gràcies al germà Gay que em va fer de "pare" quan el meu estava a l 'Àfrica. Gràcies a en Joan Lluís per tantíssimes coses! Però sobretot per un moment molt clau en la nostra vida familiar i per confiar en el meu pare. Gràcies a la tieta Paquita per acollir-nos tan bé quan de petits anàvem al poble, a aquell poble per nosaltres un tant desconegut, però que hi trobàvem el nostre racó entre els qui ens estimaven. Encara tinc el record de l'olor a tomàquet quan corríem entre les tomaqueres i ens menjàvem els tomàquets del tiet Cisquet allà mateix, acabats de collir: agafar (olorar) i menjar. Finalment el meu condol als familiars d'en Daniel Jarque, coneguts de la meva mare, la qual també era fidel seguidora d'ell, d'"el meu Jarque", com deia.

Aquest humil escrit és un petit homenatge des del meu cor cap a totes les persones que enguany ens han deixat. Nosaltres aquí seguim, a la terra ,amb els nostres projectes i il·lusions, encerts i desencerts. Ells s'han afegit a la festa del Cel.

Afegeixo l'enllaç de l'article que ha escrit l'Eloi titulat: "La mort no és res (St Agustí)" en el seu bloc. Val la pena el text.

El pa de cada dia que alimenta sou vosaltres

La pregària del març va ser especial perquè vem tenir el goig de compartir-la amb un amic de la blocsfera cristiana, en Manel Filella. Quina ilusió ens va fer veure'l!!! Moltíssimes gràcies per compartir la teva presència i la teva pregària.

Per fi penjo el full que vem fer al març... quasibé ja podríem penjar també la d'aquest mes que la fem diumenge que ve a les 21h.
Un dels textos de la pregària del març va ser "Quatre tipus de persones", d'anònim jueu, extret de Prent-te IV. Diu així:

Un mestre va dir als seus deixebles: Hi ha quatre tipus de persones. El just, que diu: “El que és meu, és meu; el que és teu, és teu.” L’enamorat, que exclama: “El que és meu, és teu; el que és teu és meu.” L’egoista, que pensa: “El que és teu, és meu; el que és meu és meu.” El sant, que actua: “El que és meu és teu; el que és teu, és teu.”

Reflexionem: Quant tenim nosaltres de cada cosa?: de justos?, d’enamorats?, d’egoistes?, i de sants?


També és molt interessant el text de "Només queda el que donem". us reprodueixo un bocí:
(...) Només ens alimentarà el pa que hàgim compartit. Només ens cobrirà el vestit amb el qual abriguem el proïsme. Només ens descansarà el cansament del pelegrí que acollim. Només ens consolarà la paraula amb la qual reconfortem. (...)

Si voleu llegir-lo tot us podeu baixar la pregària del març a la parròquia de Sant Cebrià.

També us deixo penjada l'Hora Santa d'aquest any. Espero que la gaudiu llegint-la atentament i que us faci reflexionar i, sobretot, pregar. Potser queda fora del temps litúrgic, però crec que val la pena que hi feu una ullada i us quedeu, almenys, amb un parell de textos. Ja ens direu si us agrada.

Us deixo un mos del text "El qui es parteix. Fracció del pa" de Rodolf Puigdollers:

Arriba l’hora de compartir. Però no es pot compartir, si el pa, primer, no ha estat partit. Ho veus que senzill que és? Jesús, el pa de la vida, ha compartit la seva vida amb nosaltres, perquè primer s’ha partit amb la seva entrega, amb el seu amor, amb el seu cos clavat a la creu. (...)

Una feligresa de la parròquia ens ha explicat que li va portar el full de pregària de l'Hora Santa a la seva mare de 100 anys i li va estar llegint. El resultat va ser que la seva mare es va posar a plorar emocionada per la pregària tot elogiant-la. Estem molt contents que arribi a les llars, a totes les llars possibles, després del nostre esforç en preparar-la durant dies i dies i hores i textos i més textos i decidint quin posar, quin treure i cercant fins a l'últim moment per posar el text que creiem més adient. Estem molt contents i ens omple molt que les nostres pregàries arribin a altres persones d'altres parròquies com ara la dels nostres amics de Cruïlles, la Bisbal, els Ortiz que ens animen a seguir endavant amb la preparació i l'organització de les pregàries. A ells, als nostres pares, als amics d'arreu, als feligresos que assisteixen a les pregàries o que fins i tot arriben a disculpar-se per no poder venir i que et fan saber que els hi sap greu faltar-hi, a tots vosaltres gràcies.
Ens omple enormement que les pregàries que fem us arribin als vostres cors.




_______________________________________________________________

Dijous 23 d'abril conferència a càrrec del Pare Conrad, rector de la parròquia durant gairebé 16 anys, sobre la història de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix. Animeu-vos a venir! La conferència promet.

La passió de tot un poble

Apassionant representació de la Passió de Crist! El passat diumenge 22 de març, dins de les activitats organitzades pel consell de la parròquia de Valldoreix per celebrar l'any de Sant Cebrià, un grup de feligresos i valldoreixencs vem assistir a la representació de la Passió d'Esparreguera. I realment val la pena. Hi va anar gent de totes les edats, però a tots ens va agradar i ens va emocionar molt.

No són paraules mullades el que escric, però no sóc capaç de poder transmetre el que des de l'escenari a mi personalment aquest poble em van transmetre. Els actors grans i petits ho representaven amb tant sentiment que ens ho feien arribar així al públic assistent que responia com podia: a vegades amb aplaudiments que se'ns escapaven de les mans fora de lloc, és a dir, abans d'acabar-se l'acte o l'escena, a vegades amb llàgrimes d'emoció ofegades a la foscor, i també amb el silenci aclaparador.

En algun moment es nota que hi ha hagut l'ajuda de la mà i els trucs del Mag Lari. No explicaré cap escena, és millor anar-ho a veure i viure la representació. No us vull trencar la màgia. Però el cas és que no sé quina ajuda han tingut per representar-ho amb tant sentiment que ens va fer trontollar.

Felicito tant els aduls com també els petits actors, que a més de posar-hi ganes i temps és ben sabut que no cobren res. També cal felicitar el bon treball que hi ha darrere l'escenari i els músics en directe, i sobretot el decorat, molt ben treballat, molt ben pensat. És increible que en pocs segons canviin el decorat amb aquella rapidesa i, a més, col·locar-hi en un instant tants actors (deurien ser uns 100?) al seu lloc en un espai tan reduït. També és digne de veure la immobilitat a l'hora de representar els quadres: realment sembla que estiguis observant una pintura gegant! Són més que professionals. Són un poble amb passió per la representació de la Passió de Crist. No és per desmeréixer els treballs dels professionals dels teatres de Barcelona, però realment vaig quedar impressionada per la representació dels actors no professionals en comparació a gent que s'hi dedica professionalment (és inevitable comparar!). I és que la diferència rau en els sentiments perquè la passió no es representa es viu i es transmet. I el poble d'Esparreguera ho ha aconseguit. La història parla per sí sola: són molts anys de representacions. Tot un tresor que passa de generació en generació.

En acabar, la Teresa ens va oferir una visita darrere de l'escenari. Ens van ensenyar alguns trucs que tenen (per exemple com representen el miracle dels pans i peixos, com representen la crucifixió, i altres), vem poder parlar amb els actors i els que estan darrere del teló, fins i tot ens vem poder fer fotos.









Recomanat per a tothom i pel públic de totes les edats. Estic contenta que el meu fillol hagi vingut! Aquest any fa la Primera Comunió i els padrins ens sentim una mica "perduts" perquè no sabem ben bé com fer-li arribar la fe i la comprensió de certes idees d'una manera planera i viva. Llàstima que el padrí no pogués venir perquè aquell dia treballava. Qui pugui anar, per poc que ho pugui fer, que no s'ho perdi. Ens ho vem passar molt bé i vem fer comunitat, clar que sí! Al teatre hi havia parròquies senceres.I els que no van anar els animo que hi vagin. I qui ja hagi anat, us asseguro que jo repetiria. No us ho perdeu, de veritat, NO US HO PERDEU!





Més informació a la web de la Passió d'Esparreguera:
http://www.lapassio.net/portada.php

"(...) De l'orígen de la nostra Passió en consta l'existència d'una carta, datada de 1611, on uns veïns de la vila de Sant Llorenç d'Hortons s'adrecen a uns familiars d'Esparreguera anunciant-los que vindran a la vila per veure les represenacions de La Passió.

L'any 1860, després d'una llarga interrupció, s'iniciaren les representacions en un local tancat, obrint-se així l'etapa pròpiament històrica de La Passió d'Esparreguera tal i com la coneixem avui dia.

L'afany dels homes del Patronat, des del 1957, es concretà amb la construcció de l'actual teatre, projecte iniciat el 1958 i inaugurat el 1969. La Passió d'Esparreguera fou declarada d'interès nacional l'any 1983."


________________________________________________________________

Propera pregària de Sant Cebrià i el Parenostre:
Diumege 29 de març a les 21H (ATENCIÓ EL CANVI D'HORA!), sobre "El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d'avui".

Gossos d'esquadra

Patètic, brutal, escandalós, inacceptable!!! Avui hi ha hagut la brutal persecució contra els estudiants per part dels gossos de les forces que en diuen de "seguretat". En tot cas vetllen per la seguretat de vots pels polítics, que amb l'acció d'avui no han volgut fer un desallotjament sinó una persecució, assetjament amb violència i brutalitat a persones del poble que són justament qui els paguen per a que vetllin per ells. De la meva seguretat en dubto, perquè després de veure les batusses d'avui desconfio en elles. La por no imposa respecte.

Aquesta tarda, amb els meus alumnes hem vist que en els diaris digitals estaven penjats diversos vídeos on es mostrava l'acció dels gossos d'esquadra i ara no en trobo cap dels que volia penjar. Em pregunto si els hauran retirat, almenys els que mostraven més brutalitat de la policia cap als estudiants. Una brutalitat desmesurada. Almenys això vol dir que es reconeix que ha estat fora de la moral humana. La veritat és que les imatges eren esgarrifoses. Fins i tot una de les alumnes ha arribat a exclamar: però si són la policia catalana! Com ENS ho poden fer això?? I l'altra li responia: "Estos parecen la guardia civil de como antes".

S'han plantejat que han pogut pegar al seu propi fill?? No em vull imaginar el sopar d'avui a casa d'una família on el pare treballa en els mossos i el fill estudia a la universitat. I la mare al mig: fent una til·la per un i curant les ferides de l'altre. En tot cas és totalment criticable l'acció de les forces de seguretat catalanes. Crec que els polítics volen manipular la imatge que hi ha en l'opinió pública sobre els joves i els estudiants, i els volen mostrar com a animalets que no saben el que es fan, com a agitadors i sublevadors, com a persones perilloses. Però els estudiants són persones que raonen i saben el que volen i ho reivindiquen. I són valents. La seva única porra és la paraula i l'assentament que bufeteja als polítics i al poder. Es manifesten pels carrers per cridar ben alt per si algú els vol sentir. Amb l'acció repressora d'avui han fet que s'alimenti el cor d'aquells que volen bresca i que fins ara estaven "controlats". Qué pretenen els responsables amb aquesta acció? Alimentar la violència per a provocar-los?

Són estudiants antibolonya, no terroristes. Són els que us mantindran en la vostra jubilació a alguns de vosaltres. I els heu trepitjat, colpejat, maltractat, arrastrat. Estem parlant de la universitat, un espai educatiu on en principi s'aprèn per mitjà del raonament. Ser i saber, hi deia a la meva carpeta. Doncs pose'm-ho en pràctica.

No exagero. El vídeo només és un petit exemple del que realment ha passat. Tot un espectacle patètic per part dels mossos. Fixeu-vos com obren les portes de les gàbies de quatre rodes i deixen anar l'arsenal, i com surten a empaitar!!! (no deien que havien desallotjat?? aleshores per què empaiten i reparteixen porres???). No sé com els deurien preparar psicològicament a aquests individus que reparteixen galetes, no em vull ni imaginar qué els hi deuen haver dit per sortir com han sortit. Amb ràbia continguda. Tota una lliçó d'esclavatge al teu superior i abandonament de l'individu i la seva pròpia moral.

No n'hi havia cap necessitat de tanta violència. Gastar tants recursos en una acció com aquesta en temps de crisi és tot un insult al poble català. Com tampoc hi ha cap necessitat d'instal·lar càmares de vigilància dins les comisaries: ja ho veiem amb les propis ulls al carrer la manera d'actuar "protocolària" de les forces d'esquadra.

També afegeixo l'enllaç al bloc de Eduard Boada perquè ell, amb el títol de "Tornen els grisos" també ha penjat una entrada sobre aquest tema. Aviso que amb les seves imatges no calen paraules.
http://eduardboada.blogspot.com/2009/03/tornen-els-grisos.html

El tresor de les persones

Aquest migdia, inesperadament, he rebut la trucada de la meva mare. A l'altra banda sentia la seva veu que em preguntava: Com estàs, Laia? Com et va la setmana? I la feina, millor? M'ha explicat que ha sentit l'impuls de trucar-me només sortir de missa aquest matí, perquè ves per on avui tocava de ple a les meves preocupacions i m'ho ha volgut fer saber per donar-me forces. I ha fet incís en el Salm "Encomana al Senyor els teus camins, confia en ell, deixa'l fer". Sí, mare, sempre t'he sentit a dir que les coses passen perquè han de passar tot i que no sabem per què. He de confiar en el Senyor i això m'ha de fer sentir segura. En realitat em fa sentir bé i forta quan penso en aquells que estimo i m'estimen, els meus pares, la meva parella, els meus amics de veritat, els meus nebots i fillols... Saben que no estic bé a la feina però no saben que pensar en ells em dóna forces.

No mare, no decauré. Però el camí se'm fa pesat i, a més, no sé cap a on haig d'anar. I això em fa sentir insegura, inestable.
Les feines venen i se'n van. Però l'amor durarà per sempre. Confio en el Senyor però... qué haig de fer? Com haig d'actuar? Qué passarà demà? Cap a on haig de caminar? "Mantén-te en el teu propòsit, no l'abandonis, i aprendràs la saviesa en els camins de la vida. Accepta tot allò que et vindrà, sigues pacient en la malaltia i en la pobresa, que l'or, el proven amb foc, però Déu prova els homes en la fornal de la pobresa". (Sir 2)

Faci's la vostra voluntat ací en la terra com es fa en el cel.

Gaudir de Gaudí

És impressionant l'obra de l'arquitecte català Antoni Gaudí, no només per la seva genialitat a l'hora de pensar en el desafiament de la gravetat, en les formes de les seves obres i la manera en com trobar aquestes formes i el seu equilibri (ajudant-se de pèndols i cadenes), sinó pel seu sentiment a l'hora de crear, pel seu amor a la natura i per la seva original forma d'evangelitzar, portant la seva obra màxima a ser una viva demostració de la seva fe. Admiro la seva facilitat per fusionar principalment fe i arquitectura, però amb matisos com ara sentiments, natura, desafiament, bellesa, poesia. Treballava tot tipus de material: ferro forjat, pedra, trencadís, etc.

Dissabte 14 de febrer un grup reduït de feligresos de Sant Cebrià de Valldoreix van anar a fer una visita a la Sagrada Família (activitat que està enmarcada en la celebració de l'Any de Sant Cebrià). Nosaltres no hi vam poder anar, però agraïm a la Griselda Bascuñana que ens fes arribar les fotografies d'aquella extraordinària visita. En posem algunes a continuació. Per cert, ens preparem agendes per anar a la Passió d'Esparreguera.


Fes clic a l'anterior fotografia si la vols ampliar i així veure millor el mapa de la simbologia del temple.

Aquesta última són les cadenes i els saquets que Gaudí utilitzava per fixar-se com correspondria en arquitectura les formes que volia portar a terme (formes arquejades, el seu pes, la sostenibilitat...) reflectides en un mirall. I és que crear significa deixar-nos emportar per tot allò que ja està creat des d'un bon principi, però donar-li una nova manera, un nou material, transportar allò ja creat a una nova forma de veure-ho i viure-ho.

La vostra voluntat, no pas la meva

Sincerament se'm fa difícil haver de dir "Faci's la teva voluntat", i sobretot en moments difícils acceptar-la i d'una manera serena i no pas resignada. Sé que aquí hi tinc molt a fer. M'agrada el comentari que va fer na Rosa Deulofeu en el seu anàlisi del Parenostre sobre que se'ns fa difícil dir aquesta mateixa frase en moments plens d'alegria, com si només fos voluntat de Déu que ho passem durament, com si d'un Déu cruel es tractés, quan és un Déu que ens parla d'amor constantment.

A vegades m'enfado amb tu, Déu meu, ja saps com sóc. Sóc una rondinaire. A vegades et senyalo amb les celles arronsades i et pregunto: per què?, o et dic: no t'entenc, o no m'entens. Però aquesta vegada he confiat en tu. Sabia que podríem fer-ho i no ens has abandonat. S'ha complert la teva voluntat, amb la teva ajuda i el teu suport, i he viscut aquests dies amb intensitat, molta, però amb serenitat i confiança. Hem triat el camí de la confiança, de la no desesperació, del positivisme, i ha funcionat! Increíble! Potser, mica en mica, encara que molt a poc a poc, però alguna cosa comença a canviar... en mi.



Et dono gràcies per aquesta setmana estressant que hem tingut: dijous matí el suís amb nata, molta nata, i visita a Santa Eulàlia abans d'anar a treballar, semblava que agaféssim forces per tot el que ens venia a sobre. Divendres, després de la feina, sopar de celebració i ja acabem tard i cansats. Dissabte gestions i compres, migdia aniversari del Mateu (jo, com creixes germanet!), nit sopar amb les amigues de la uni i passant una bona vetllada. Quan arribem a casa (2:30h) posar-nos a acabar de fer la pregària. Són les 4:10am cap a dormir, perquè demà tenim assaig de cants pel matí, al migdia celebració de l'aniversari del nostre fillol David i parlem de la seva Primera Comunió, fem un Cluedo i ja és hora d'anar a missa. Agafem el cotxe, missa i després pregària... Prova superada!!! Ha estat un plaer estressant i més amb un company de ruta. Ah! Ara escrivint l'article al bloc, i demà... a treballar! ;)


Vull agrair la participació de tots, i les ganes de participar! Lectors, músics, participants, suport "matxaques", assistents (alguns de vosaltres teníeu "simultàniament" una reunió)... moltíssimes gràcies per haver assistit a la pregària!!!


Aquest cap de setmana, dissabte, va haver la visita de la Sagrada Família comentada per Etzuro Soto, escultor del temple des de fa 30 anys. Llàstima que es va apuntar poca gent, perquè es veu que va ser molt interessant i diuen que d'ençà fa uns anys ha millorat considerablement (jo la recordo fosca i amb moltes escales). Podeu comprendre que nosaltres no hi vam poder anar amb tota la moguda explicada anteriorment.

Per la setmana que ve hi ha una conferència titulada "Vida de Ramon Llull" el dijous 19 a les 21:30 hores, a càrrec de Pere Villalba.

Pel març tenim:
1.- Diumenge 22 a les 8:30h "La Passió d'Esparraguera". No és un acte gratuït i s'ha de reservar amb antel·lació ( ja es pot fer).
2.- Dijous 26 a les 21:30h presentació de la segona carta pastoral del bisbe "Mare de Déu i Mare nostre".
3.- Diumenge 29 a les 21h (COMPTE EL CANVI D'HORA, CANVIEM L'HORARI DE LA MISSA QUE ALESHORES SERÀ A LES 20h, I PER TANT LA PREGÀRIA A LES 21h.) es celebrarà la pregària comunitària referent a la petició del Parenostre "El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, al dia d'avui".

Més informació o per inscripcions a:
www.renodrac.com/anysantcebria
anysantcebria@renodrac.com

Parròquia de Sant Cebrià
C/ de l'Església nº7, Valldoreix
Tlf: 93 674 05 69

Suís amb nata

"¡Felicidades Laia! ¡Hoy es tu Santo! Lo he sabido por las banderillas de los autobuses y se lo pregunté al conductor". I com cada any, una mica per tradició i una mica per festejar un dia laborable, baixem al carrer Petritxol i ja ens veus gaudint d'un suís per cadascun. Després visita a la cripta. Emoció. Venen grups escolars, també de noies i nois joves. I de sobte, com un miracle, apareix la meva mare entre la gentada. Encara més emoció. Sabia on trobar-me un dia com avui. Per mi avui és un dia molt especial, les emocions em van per dins. Admiro aquesta joveneta que amb la força de l'esperit va ser valenta i va defensar davant els poders polítics i jurídics la seva fe i la del seu poble sense trontollar.


N'ets un bon exemple per mi i pels valors que emanes. M'entristeix no poder-te posar una llum a la cripta, com quan abans (actualment s'ha de posar fora al claustre on no hi ha cap imatge teva). Almenys he pogut pregar. Me n'alegro de la gent que t'ha vingut a fer la visita i prego per totes aquelles persones que els hi agradaria haver vingut però no poden. Vull ser com tu valenta, decidida i ferma en la fe.
No m'agradaria que la Catedral, com altres monuments d'església, es quedessin buits, no de gent, sinó de pregàries i d'ànimes amb fe... No volem museus, ni espais recaptadors de diners. Volem acolliment, volem poder expressar la nostra fe, tant si és pregant com posant una llum als peus de la imatge. Només és una imatge però ens aboca sentiments, records, pregàries.
Sempre plou per la Mercè, diuen que és Santa Eulàlia que plora perquè li va prendre el lloc de patrona... Agraeixo el gest del grup Claraeulàlies que ens feliciten a les que portem el nom, la postal d'aquest any és molt bonica...
I jo me n'adono que ja m'he acabat el suís... i me n'adono que hi posen menys xocolata i molta nata per acabar d'omplir.