Apassionant representació de la Passió de Crist! El passat diumenge 22 de març, dins de les activitats organitzades pel consell de la parròquia de Valldoreix per celebrar l'any de Sant Cebrià, un grup de feligresos i valldoreixencs vem assistir a la representació de la Passió d'Esparreguera. I realment val la pena. Hi va anar gent de totes les edats, però a tots ens va agradar i ens va emocionar molt.
No són paraules mullades el que escric, però no sóc capaç de poder transmetre el que des de l'escenari a mi personalment aquest poble em van transmetre. Els actors grans i petits ho representaven amb tant sentiment que ens ho feien arribar així al públic assistent que responia com podia: a vegades amb aplaudiments que se'ns escapaven de les mans fora de lloc, és a dir, abans d'acabar-se l'acte o l'escena, a vegades amb llàgrimes d'emoció ofegades a la foscor, i també amb el silenci aclaparador.
En algun moment es nota que hi ha hagut l'ajuda de la mà i els trucs del Mag Lari. No explicaré cap escena, és millor anar-ho a veure i viure la representació. No us vull trencar la màgia. Però el cas és que no sé quina ajuda han tingut per representar-ho amb tant sentiment que ens va fer trontollar.
Felicito tant els aduls com també els petits actors, que a més de posar-hi ganes i temps és ben sabut que no cobren res. També cal felicitar el bon treball que hi ha darrere l'escenari i els músics en directe, i sobretot el decorat, molt ben treballat, molt ben pensat. És increible que en pocs segons canviin el decorat amb aquella rapidesa i, a més, col·locar-hi en un instant tants actors (deurien ser uns 100?) al seu lloc en un espai tan reduït. També és digne de veure la immobilitat a l'hora de representar els quadres: realment sembla que estiguis observant una pintura gegant! Són més que professionals. Són un poble amb passió per la representació de la Passió de Crist. No és per desmeréixer els treballs dels professionals dels teatres de Barcelona, però realment vaig quedar impressionada per la representació dels actors no professionals en comparació a gent que s'hi dedica professionalment (és inevitable comparar!). I és que la diferència rau en els sentiments perquè la passió no es representa es viu i es transmet. I el poble d'Esparreguera ho ha aconseguit. La història parla per sí sola: són molts anys de representacions. Tot un tresor que passa de generació en generació.
En acabar, la Teresa ens va oferir una visita darrere de l'escenari. Ens van ensenyar alguns trucs que tenen (per exemple com representen el miracle dels pans i peixos, com representen la crucifixió, i altres), vem poder parlar amb els actors i els que estan darrere del teló, fins i tot ens vem poder fer fotos.
Recomanat per a tothom i pel públic de totes les edats. Estic contenta que el meu fillol hagi vingut! Aquest any fa la Primera Comunió i els padrins ens sentim una mica "perduts" perquè no sabem ben bé com fer-li arribar la fe i la comprensió de certes idees d'una manera planera i viva. Llàstima que el padrí no pogués venir perquè aquell dia treballava. Qui pugui anar, per poc que ho pugui fer, que no s'ho perdi. Ens ho vem passar molt bé i vem fer comunitat, clar que sí! Al teatre hi havia parròquies senceres.I els que no van anar els animo que hi vagin. I qui ja hagi anat, us asseguro que jo repetiria. No us ho perdeu, de veritat, NO US HO PERDEU!
Més informació a la web de la Passió d'Esparreguera:
http://www.lapassio.net/portada.php
"(...) De l'orígen de la nostra Passió en consta l'existència d'una carta, datada de 1611, on uns veïns de la vila de Sant Llorenç d'Hortons s'adrecen a uns familiars d'Esparreguera anunciant-los que vindran a la vila per veure les represenacions de La Passió.
L'any 1860, després d'una llarga interrupció, s'iniciaren les representacions en un local tancat, obrint-se així l'etapa pròpiament històrica de La Passió d'Esparreguera tal i com la coneixem avui dia.
L'afany dels homes del Patronat, des del 1957, es concretà amb la construcció de l'actual teatre, projecte iniciat el 1958 i inaugurat el 1969. La Passió d'Esparreguera fou declarada d'interès nacional l'any 1983."
________________________________________________________________
Propera pregària de Sant Cebrià i el Parenostre:
Diumege 29 de març a les 21H (ATENCIÓ EL CANVI D'HORA!), sobre "El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d'avui".
No són paraules mullades el que escric, però no sóc capaç de poder transmetre el que des de l'escenari a mi personalment aquest poble em van transmetre. Els actors grans i petits ho representaven amb tant sentiment que ens ho feien arribar així al públic assistent que responia com podia: a vegades amb aplaudiments que se'ns escapaven de les mans fora de lloc, és a dir, abans d'acabar-se l'acte o l'escena, a vegades amb llàgrimes d'emoció ofegades a la foscor, i també amb el silenci aclaparador.
En algun moment es nota que hi ha hagut l'ajuda de la mà i els trucs del Mag Lari. No explicaré cap escena, és millor anar-ho a veure i viure la representació. No us vull trencar la màgia. Però el cas és que no sé quina ajuda han tingut per representar-ho amb tant sentiment que ens va fer trontollar.
Felicito tant els aduls com també els petits actors, que a més de posar-hi ganes i temps és ben sabut que no cobren res. També cal felicitar el bon treball que hi ha darrere l'escenari i els músics en directe, i sobretot el decorat, molt ben treballat, molt ben pensat. És increible que en pocs segons canviin el decorat amb aquella rapidesa i, a més, col·locar-hi en un instant tants actors (deurien ser uns 100?) al seu lloc en un espai tan reduït. També és digne de veure la immobilitat a l'hora de representar els quadres: realment sembla que estiguis observant una pintura gegant! Són més que professionals. Són un poble amb passió per la representació de la Passió de Crist. No és per desmeréixer els treballs dels professionals dels teatres de Barcelona, però realment vaig quedar impressionada per la representació dels actors no professionals en comparació a gent que s'hi dedica professionalment (és inevitable comparar!). I és que la diferència rau en els sentiments perquè la passió no es representa es viu i es transmet. I el poble d'Esparreguera ho ha aconseguit. La història parla per sí sola: són molts anys de representacions. Tot un tresor que passa de generació en generació.
En acabar, la Teresa ens va oferir una visita darrere de l'escenari. Ens van ensenyar alguns trucs que tenen (per exemple com representen el miracle dels pans i peixos, com representen la crucifixió, i altres), vem poder parlar amb els actors i els que estan darrere del teló, fins i tot ens vem poder fer fotos.
Recomanat per a tothom i pel públic de totes les edats. Estic contenta que el meu fillol hagi vingut! Aquest any fa la Primera Comunió i els padrins ens sentim una mica "perduts" perquè no sabem ben bé com fer-li arribar la fe i la comprensió de certes idees d'una manera planera i viva. Llàstima que el padrí no pogués venir perquè aquell dia treballava. Qui pugui anar, per poc que ho pugui fer, que no s'ho perdi. Ens ho vem passar molt bé i vem fer comunitat, clar que sí! Al teatre hi havia parròquies senceres.I els que no van anar els animo que hi vagin. I qui ja hagi anat, us asseguro que jo repetiria. No us ho perdeu, de veritat, NO US HO PERDEU!
Més informació a la web de la Passió d'Esparreguera:
http://www.lapassio.net/portada.php
"(...) De l'orígen de la nostra Passió en consta l'existència d'una carta, datada de 1611, on uns veïns de la vila de Sant Llorenç d'Hortons s'adrecen a uns familiars d'Esparreguera anunciant-los que vindran a la vila per veure les represenacions de La Passió.
L'any 1860, després d'una llarga interrupció, s'iniciaren les representacions en un local tancat, obrint-se així l'etapa pròpiament històrica de La Passió d'Esparreguera tal i com la coneixem avui dia.
L'afany dels homes del Patronat, des del 1957, es concretà amb la construcció de l'actual teatre, projecte iniciat el 1958 i inaugurat el 1969. La Passió d'Esparreguera fou declarada d'interès nacional l'any 1983."
________________________________________________________________
Propera pregària de Sant Cebrià i el Parenostre:
Diumege 29 de març a les 21H (ATENCIÓ EL CANVI D'HORA!), sobre "El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d'avui".
Entrades
2 comentaris:
La Passió de Crist és un dels fets més importants de la Setmana Santa i tot allò que l'envolta ens copsa al cor i, fins i tot, ens pot fer mal veure el Fill de Déu patir aixì.
Realment estic d'acord que ho podem viure de moltes maneres: quina diferència viure la passió d'Esparraguera a veure la peli " La pasión de Cristo" de Mel Gibson o... no fer res... Certament cadascú pot opinar-hi i dir la seva, però jo em quedo sens dubte amb aquesta on un poble s'hi ha abocat!!
Quina millor manera de preparar-se que interioritzar en el nostre cor el missatge que se'ns vol fer arribar en aquells dies amb tant de sentiment: El sacrifici per amor, l'entrega a la voluntat del Pare i als germans.... i, sobretot, l'esperança en la resurrecció!!!
També aprofito a dir que estic molt content de poder haver convidat el nostre fillol a anar-hi. Ho vam parlar i aquestes coses són les que realment el poder fer veure-ho d'una altra manera... No cal fer-lis un rotllo als nostres fills i/o fillols. I més si hi anem amb ells!!!
jo fa anys cuant tans sols tenia l´edat que ara té el meu fill, els meus pares em van dur a veure la passió.Jo la recordava molt, però tornarla a veure no m´a desagradat gens, al contrari,l´he pogut gaudir tant com si fos el primer dia que la veig.Per això no vaig dobtar en portar al meu fill de 10 anys.En arribar a casa em va dir que ara entenia moltes coses de les misses.Gràcies a la passió d´aquets poble,amb tan bons actors que son,podem dir que d´una manera fan una bona catequesis per tothom.
Publica un comentari a l'entrada