dimarts, 25 de novembre del 2008

No diguis: sigui santificat el teu nom!


No diguis "Sigui santificat el vostre Nom". No, no ho diguis si només pronuncies aquestes paraules amb els llavis, però en realitat el cor està allunyat de Déu ("Per dir Parenostre"). I quin és el seu nom? Tu, jo i l'altre. Déu té tots els noms perquè és la font de tot nom. I santificar...? Qué vol dir? Santifica'l amb la teva vida, amb la teva actitut de vida.

Us deixem l'enllaç per si us voleu baixar la pregària comunitària d'aquest mes. També us deixem un vídeo amb la dinàmica dels noms: a l'entrar a l'església i abans de començar la pregària van repartir uns cercles (per seguir fent el rosetó del Parenostre de la comunitat de Sant Cebrià), on hi havíem d'escriure el nom de cadascú. Perquè és clar... quin és el Nom de Déu? Doncs el de tots (els que hi érem i els que no hi eren, dels de la comunitat i de la resta del món...), perquè Ell és la font de tots els noms, no és tan sols ni un pensament, ni una idea, ni el podem definir, perquè és més que tot això.

Aquest missatge en el bloc m'agradaria dedicar-lo a tots vosaltres que heu participat a la pregària, que heu fet que sigui especial. Sense vosaltres no hagués estat el mateix... m'ha aportat una experiència molt especial. M'ha agradat molt compartir-la amb tots vosaltres. Moltes gràcies. També voldria donar les gràcies als meus pares, a la meva germana Gri i al Mateu (el meu "germanet"). I gràcies especialment al Jose per animar-me tant en els moments baixos, per donar-me aquesta empenta i suport incondicional, tot i que ens trobem amb dificultats en les pregàries i en la seva el·laboració. Tot i que requereix un esforç considerable en molts sentits, és un projecte molt bonic i que omple molt la meva vida, sobretot espiritual.

Aquí va un Himne a Déu fantàstic!:



Fotos de la pregària del novembre:


La pregària del novembre per imprimir o llegir online: SIGUI SANTIFICAT EL VOSTRE NOM

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Una pregària més i una nova lliçò, quant ne'm d'aprendre!!!

SANTIFICAR DÉU, no és només dir-ho de paraula (com ho fem en moltes oracions) sinò anar més enllà, és portar-ho a la pràctica. Hem de fer-ho vida, en el nostre tarannà diari, en les nostres rutines.

Parlar del NOM de DÉU pot arribar a ser quelcom de molt filosòfic e inabastable. Què vol dir? Doncs, ens parla de la seva presència real entre nosaltres i que s'ha dut a terme amb el seu fill: Jesús.
És més vol que el cridem, que l'anomenem pel seu nom. Trencant així amb la idea de un deu inabastable i que no es pot ni gosar dir i/o pronuciar!!!

Jo mai ho havia pensat i resulta que el Parenostre és el millor resum de la nostra fe... És un model de vida i d'actiut de pregària.

Dono gràcies a Déu per les pregàries que fem i per la oportunitat d'aprendre i aprofondir en la fe, tant en el moment de preparar-les com en el moment de posar-les en pràctica en comunitat i poder sentir els altres

Gràcies Laia per la teva especial col.laboració. Buscant textos per internet, llegint llibres, buscant cançons addients, fent el full i ajudant amb les dinàmiques...
Ànims, pensa que és una gran oportunitat de SANTIFICAR Déu i un molt bon projecte comú que podem portar a terme entre tots: desde el Mateuet a qui toca la guitarra o qui només escolta en silenci.

Laia ha dit...

I els qui toquen el violí, qué??? i els de la pandereta????? I les segones veus???? :PPppPPpP
La veritat és que és molt emocionant veure les col·laboracions i les participacions de tothom!!! Fins i tot és emocionant ara que comencem a trobar-nos amb problemes per repartir les lectures: i no és pas perquè ens falti gent! I us demano: continuem així per molts anys!! és molt emocionant!! estem a dimecres i encara sento l'emoció del diumenge i encara més al plasmar-ho en el bloc amb respostes incloses...
Jose, podries haver escrit aquest missatge en el bloc, com una nova entrada, no com a resposta de missatge...