Laia,no crec que puguis agrair a les persones que no volem que tant el Jose com tú,deixeu de fer aquestes pregàries que ens omplen tant.A mi, especialment,m´aguda molt poder fer una mica de pregària amb comunitat,i poder gaudir d´aquesta estona, ja que un mateix mai troba el moment per poder parla amb nostre Senyor.Gràcies a tú,i per això estem, per aixecar-te els ànims
El dia a dia ens omple de coses a fer.. i el nostre temps s'esvaeix fent que el dia passi ràpidament i no havent realitzat ni la mitat de coses que havíem de fer. A vegades quan preparem les pregàries, hi ha moments "crítics" perquè t'hi passes moltes estones cercant, llegint, pensant, creant, etc i veus que no te n'ensurts. Aleshores és quan aquells moments passen a ser crítics perquè veus que t'hi has passat moltes hores sense resultat i és clar, com que hi ha altres coses a fer que també urgeixen pateixes pensant que potser hi has dedicat molt de temps sense cap resultat. Aquesta vegada ho vem solucionar encaixant les lectures en diferent ordre de com les havíem posat al principi.. un exercici de trencaclosques, una cosa tan senzilla, però que no ens havíem donat compte per culpa de l'angoixa de la "falta de temps" per fer totes les altres coses/obligacions...
Saps Laia? jo penso que és cert, que hem de fer moltes coses i que realment, moltes vegades per falta d'organització, "perdem" temps. Però quan es tracta de pregar (o fer una pregària, buscant textos, imatges...) NO es perd temps, és un temps que s'inverteix i que, alhora que ens serveix com a creixement personal, ens apropa a Déu i del que en algun moment rebrem una gran recompensa. Déu nostre Senyor ens dóna a cadascú unes potencialitats i vol que les portem a la pràctica. Cadascú com sap o pot, fa més qui vol que no qui pot moltes vegades... Ànims a tots i continuem treballant i invertint el temps en portar el seu missatge als altres i SANTIFIQUEM el seu NOM
No em refereixo, ni molt menys, que preparar pregàries sigui una pèrdua de temps. NO ÉS AIXÒ! Em refereixo que quan no surten les coses, sigui quina sigui (estudis, feina, projectes...) i has invertit temps que justament és el que no tens i et fa falta, doncs això produeix angoixa. Sobretot vull que quedi BEN CLAR, que no es perd temps si no és perquè no surten les coses i aleshores et produeix aquesta sensació. Em puc dedicar tota una setmana, tot un mes, si cal en preparar pregàries, trobades, xerrades, etc. Però és més gratificant si surten bé, o com tens projectat o "visualizat". Crec que a tots ens passa, no creieu?
4 comentaris:
Laia,no crec que puguis agrair a les persones que no volem que tant el Jose com tú,deixeu de fer aquestes pregàries que ens omplen tant.A mi, especialment,m´aguda molt poder fer una mica de pregària amb comunitat,i poder gaudir d´aquesta estona, ja que un mateix mai troba el moment per poder parla amb nostre Senyor.Gràcies a tú,i per això estem, per aixecar-te els ànims
El dia a dia ens omple de coses a fer.. i el nostre temps s'esvaeix fent que el dia passi ràpidament i no havent realitzat ni la mitat de coses que havíem de fer. A vegades quan preparem les pregàries, hi ha moments "crítics" perquè t'hi passes moltes estones cercant, llegint, pensant, creant, etc i veus que no te n'ensurts. Aleshores és quan aquells moments passen a ser crítics perquè veus que t'hi has passat moltes hores sense resultat i és clar, com que hi ha altres coses a fer que també urgeixen pateixes pensant que potser hi has dedicat molt de temps sense cap resultat.
Aquesta vegada ho vem solucionar encaixant les lectures en diferent ordre de com les havíem posat al principi.. un exercici de trencaclosques, una cosa tan senzilla, però que no ens havíem donat compte per culpa de l'angoixa de la "falta de temps" per fer totes les altres coses/obligacions...
Saps Laia? jo penso que és cert, que hem de fer moltes coses i que realment, moltes vegades per falta d'organització, "perdem" temps.
Però quan es tracta de pregar (o fer una pregària, buscant textos, imatges...) NO es perd temps, és un temps que s'inverteix i que, alhora que ens serveix com a creixement personal, ens apropa a Déu i del que en algun moment rebrem una gran recompensa.
Déu nostre Senyor ens dóna a cadascú unes potencialitats i vol que les portem a la pràctica. Cadascú com sap o pot, fa més qui vol que no qui pot moltes vegades... Ànims a tots i continuem treballant i invertint el temps en portar el seu missatge als altres i SANTIFIQUEM el seu NOM
No em refereixo, ni molt menys, que preparar pregàries sigui una pèrdua de temps. NO ÉS AIXÒ! Em refereixo que quan no surten les coses, sigui quina sigui (estudis, feina, projectes...) i has invertit temps que justament és el que no tens i et fa falta, doncs això produeix angoixa.
Sobretot vull que quedi BEN CLAR, que no es perd temps si no és perquè no surten les coses i aleshores et produeix aquesta sensació. Em puc dedicar tota una setmana, tot un mes, si cal en preparar pregàries, trobades, xerrades, etc. Però és més gratificant si surten bé, o com tens projectat o "visualizat". Crec que a tots ens passa, no creieu?
Publica un comentari a l'entrada