Ens tirem pedres (mortes) sobre la teulada

Estem preparant la nadala d'enguany i, buscant per la xarxa la Bíblia en gallec (per la família i amics de Galícia), he topat amb un bon recurs, sobretot, per aquells que volem fer arribar la Bíblia als més petits de la casa, o fins i tot per a nosaltres mateixos. Es tracta de la web http://recursos.cnice.mec.es/bibliainfantil/ i estic molt contenta d'haver-la trobat. Però per una altra banda no entenc com no sabem promocionar més els recursos que tenim, des de la mateixa església.

Ara mateix, la sensació que tinc és que m'arriba constantment el missatge que som una església vella, antiquada i disgregada. En molts blocs omplim missatges i discussions sobre les diverses tendències dins de la mateixa església i com això ens fa sentir en "equips" diferents i no pas com una única comunitat unida. Això és el que ens venen els mitjans de comunicació i ho tenim tan assumit que perdem el temps parlant, discutint i analitzant les situacions envers això. Està bé fer-ho perquè és part de la realitat, però en mesura. Mentres, ens perdem el que realment importa. Hi ha qui treballa evangelitzant, de manera conscient o inconscient. Però no obtenen el suport necessari que l'església com a institució hauria de donar, ja que aquesta està més preocupada en altres coses "d'aquest món".

No entenc com la web de la Bíblia (infantil) en els 4 idiomes estatals l'he trobada per casualitat i no pas enllaçada des d'alguna web de l'església institucional. És un recurs fabulós. I això és el que realment ens hauria de preocupar: promocionar, recolzar, incentivar activitats, recursos i altres enginys evangelitzadors.
Mentrestant aquesta feina l'anem fent la mateixa blocsfera cristiana, sigui per casualitat o necessitat (el boca a boca digital). Però estaria bé que la mateixa església catalana com a institució espavilés i, per tant, promocionés i aprofités els recursos que hi ha actualment, sempre oberts a nous recursos futurs, perquè les tecnologies no són dolentes, no podem culpabilitzar a una eina, sinó de l'ús que les persones en fem. Per exemple, per mi internet ha fet que no em sentís tan "bolet" enmig d'un món tan dispers, on ser jove, catalana, cristiana sigui un "bitxo raro". La comunicació a través d'internet m'ha donat la dimensió de comunitat cristiana virtual, un nou tipus de comunitat. I estic molt contenta d'haver-vos trobat (i retrobat en alguns casos). Però això seria un altre tema per parlar.
L'altra cosa que em sorprèn és que en canvi aquesta web de la Bíblia infantil en 4 idiomes (Català, Gallec, Euskera i Castellà) estigui enllaçada des de la web del "Ministerio de Educación del Gobierno español", com un recurs (únic) pels professors de religió. ¿Per què l'església no inverteix en fer una web on reculli totes aquestes comunitats cristianes virtuals, com també promoure la creació i la difusió de nous recursos (via internet o no) evangelitzadors?
Tampoc entenc perquè hi ha webs segons arxiprestats... i menys avui en dia, que avui visc aquí i demà potser aniré a viure a una altra província o població... segons la feina i la sort on em condueixi, on econòmicament m'ho pugui permetre o, fins i tot, em toqui un pis de protecció oficial (si és que toca). Avui en dia som habitants del món, amb identitat, però habitants del món. Les divisions les fem nosaltres. I potser estem dispersant esforços.

Perdoneu per la meva ignorància, però és probable que no sàpiga anomenar per noms i cognoms a molts dels alts càrregs de l'església, però en canvi recordo perfectament els noms de les persones que m'han deixat una experiència viva, unes paraules amb sentit, unes sensacions autèntiques en la meva vida. A més, avui en dia on hi ha tanta sobrecàrrega d'informació, la tria és bastant escrupulosa. Així que prefereixo reunir esforços per fixar-me en les actituts de persones (conegudes o no) que, tot i que no s'identifiquin cristians, em serveixin com a models o exemples cristians, abans que fixar-me en absurdes actituts eclesials.