S'ha organitzat una festa al Cel. És ben sabut per tots que en aquest darrer any s'han mort unes quantes celebritats i persones conegudes o reconegudes, i he arribat a la conclusió que allà dalt s'hi ha muntat alguna de ben grossa. M'imagino una festa animada per en Rubianes, Vicenç Ferrer i en Michael Jackson.
Han passat moltes coses en aquests darrers mesos. Bones i de no tan bones. Ha estat també un agost que malauradament s'han mort amics, fills d'amics, coneguts i familiars. I l'altra cara de la moneda és que hem passat un bon agost, i entre ruta i ruta ens arribaven les males notícies. També hem tingut l'alegria de tenir entre nosaltres un més a la família, l'Íker, un nen preciós, curiosament el mateix dia i a la mateixa hora que un bon amic, en Joan Lluís Casanovas, relliscava i anava pendent avall. Uns venen i altres marxen...
Gràcies pels bons moments viscuts a l'agost. També gràcies per haver pogut gaudir en algun moment de la vida de la companyia d'aquestes persones que han deixat petjada i bones llavors al llarg del seu camí. Per tot el que ens han deixat i que encara ha de florir i donar fruit. Gràcies al germà Gay que em va fer de "pare" quan el meu estava a l 'Àfrica. Gràcies a en Joan Lluís per tantíssimes coses! Però sobretot per un moment molt clau en la nostra vida familiar i per confiar en el meu pare. Gràcies a la tieta Paquita per acollir-nos tan bé quan de petits anàvem al poble, a aquell poble per nosaltres un tant desconegut, però que hi trobàvem el nostre racó entre els qui ens estimaven. Encara tinc el record de l'olor a tomàquet quan corríem entre les tomaqueres i ens menjàvem els tomàquets del tiet Cisquet allà mateix, acabats de collir: agafar (olorar) i menjar. Finalment el meu condol als familiars d'en Daniel Jarque, coneguts de la meva mare, la qual també era fidel seguidora d'ell, d'"el meu Jarque", com deia.
Aquest humil escrit és un petit homenatge des del meu cor cap a totes les persones que enguany ens han deixat. Nosaltres aquí seguim, a la terra ,amb els nostres projectes i il·lusions, encerts i desencerts. Ells s'han afegit a la festa del Cel.
Afegeixo l'enllaç de l'article que ha escrit l'Eloi titulat: "La mort no és res (St Agustí)" en el seu bloc. Val la pena el text.
Han passat moltes coses en aquests darrers mesos. Bones i de no tan bones. Ha estat també un agost que malauradament s'han mort amics, fills d'amics, coneguts i familiars. I l'altra cara de la moneda és que hem passat un bon agost, i entre ruta i ruta ens arribaven les males notícies. També hem tingut l'alegria de tenir entre nosaltres un més a la família, l'Íker, un nen preciós, curiosament el mateix dia i a la mateixa hora que un bon amic, en Joan Lluís Casanovas, relliscava i anava pendent avall. Uns venen i altres marxen...
Gràcies pels bons moments viscuts a l'agost. També gràcies per haver pogut gaudir en algun moment de la vida de la companyia d'aquestes persones que han deixat petjada i bones llavors al llarg del seu camí. Per tot el que ens han deixat i que encara ha de florir i donar fruit. Gràcies al germà Gay que em va fer de "pare" quan el meu estava a l 'Àfrica. Gràcies a en Joan Lluís per tantíssimes coses! Però sobretot per un moment molt clau en la nostra vida familiar i per confiar en el meu pare. Gràcies a la tieta Paquita per acollir-nos tan bé quan de petits anàvem al poble, a aquell poble per nosaltres un tant desconegut, però que hi trobàvem el nostre racó entre els qui ens estimaven. Encara tinc el record de l'olor a tomàquet quan corríem entre les tomaqueres i ens menjàvem els tomàquets del tiet Cisquet allà mateix, acabats de collir: agafar (olorar) i menjar. Finalment el meu condol als familiars d'en Daniel Jarque, coneguts de la meva mare, la qual també era fidel seguidora d'ell, d'"el meu Jarque", com deia.
Aquest humil escrit és un petit homenatge des del meu cor cap a totes les persones que enguany ens han deixat. Nosaltres aquí seguim, a la terra ,amb els nostres projectes i il·lusions, encerts i desencerts. Ells s'han afegit a la festa del Cel.
Afegeixo l'enllaç de l'article que ha escrit l'Eloi titulat: "La mort no és res (St Agustí)" en el seu bloc. Val la pena el text.
Entrades
1 comentari:
Realment la vida és un misteri, ens passen un munt de coses cada dia i moltes vegades ni ho sabem, millor dit, ni ens ho parem a pensar, nomès quan és quelcom "GRAN" ( morts, naixements..).
Personalment dono gràcies a Deu per totes les coses viscudes aquest estiu. Com ens va dir una amiga " no cal fer grans coses a vacances ni grans viatges de vegades" per poder gaudir de la familia i poder desconectar.
Demano a Deu que ens doni la capacitat de poder apreciar TOT (sembla que només quan estem de vacances apreciem millor la natura i tota la creació amb els animalets i les plantes i flors) el que pasa en el dia a dia i no perdre la oportunitat de tenir presència de Déu.
Finalment, encomanar-nos a tots aquests que ens han precedit en aquest món, i dir, que si ja estant aquí ens han ajudat i donat exemple, des de allà a dalt, més a prop de Déu, ho faràn encara més i millor. Què no és pot fer estant al costat del Senyor????
Publica un comentari a l'entrada