La passió de tot un poble

Apassionant representació de la Passió de Crist! El passat diumenge 22 de març, dins de les activitats organitzades pel consell de la parròquia de Valldoreix per celebrar l'any de Sant Cebrià, un grup de feligresos i valldoreixencs vem assistir a la representació de la Passió d'Esparreguera. I realment val la pena. Hi va anar gent de totes les edats, però a tots ens va agradar i ens va emocionar molt.

No són paraules mullades el que escric, però no sóc capaç de poder transmetre el que des de l'escenari a mi personalment aquest poble em van transmetre. Els actors grans i petits ho representaven amb tant sentiment que ens ho feien arribar així al públic assistent que responia com podia: a vegades amb aplaudiments que se'ns escapaven de les mans fora de lloc, és a dir, abans d'acabar-se l'acte o l'escena, a vegades amb llàgrimes d'emoció ofegades a la foscor, i també amb el silenci aclaparador.

En algun moment es nota que hi ha hagut l'ajuda de la mà i els trucs del Mag Lari. No explicaré cap escena, és millor anar-ho a veure i viure la representació. No us vull trencar la màgia. Però el cas és que no sé quina ajuda han tingut per representar-ho amb tant sentiment que ens va fer trontollar.

Felicito tant els aduls com també els petits actors, que a més de posar-hi ganes i temps és ben sabut que no cobren res. També cal felicitar el bon treball que hi ha darrere l'escenari i els músics en directe, i sobretot el decorat, molt ben treballat, molt ben pensat. És increible que en pocs segons canviin el decorat amb aquella rapidesa i, a més, col·locar-hi en un instant tants actors (deurien ser uns 100?) al seu lloc en un espai tan reduït. També és digne de veure la immobilitat a l'hora de representar els quadres: realment sembla que estiguis observant una pintura gegant! Són més que professionals. Són un poble amb passió per la representació de la Passió de Crist. No és per desmeréixer els treballs dels professionals dels teatres de Barcelona, però realment vaig quedar impressionada per la representació dels actors no professionals en comparació a gent que s'hi dedica professionalment (és inevitable comparar!). I és que la diferència rau en els sentiments perquè la passió no es representa es viu i es transmet. I el poble d'Esparreguera ho ha aconseguit. La història parla per sí sola: són molts anys de representacions. Tot un tresor que passa de generació en generació.

En acabar, la Teresa ens va oferir una visita darrere de l'escenari. Ens van ensenyar alguns trucs que tenen (per exemple com representen el miracle dels pans i peixos, com representen la crucifixió, i altres), vem poder parlar amb els actors i els que estan darrere del teló, fins i tot ens vem poder fer fotos.









Recomanat per a tothom i pel públic de totes les edats. Estic contenta que el meu fillol hagi vingut! Aquest any fa la Primera Comunió i els padrins ens sentim una mica "perduts" perquè no sabem ben bé com fer-li arribar la fe i la comprensió de certes idees d'una manera planera i viva. Llàstima que el padrí no pogués venir perquè aquell dia treballava. Qui pugui anar, per poc que ho pugui fer, que no s'ho perdi. Ens ho vem passar molt bé i vem fer comunitat, clar que sí! Al teatre hi havia parròquies senceres.I els que no van anar els animo que hi vagin. I qui ja hagi anat, us asseguro que jo repetiria. No us ho perdeu, de veritat, NO US HO PERDEU!





Més informació a la web de la Passió d'Esparreguera:
http://www.lapassio.net/portada.php

"(...) De l'orígen de la nostra Passió en consta l'existència d'una carta, datada de 1611, on uns veïns de la vila de Sant Llorenç d'Hortons s'adrecen a uns familiars d'Esparreguera anunciant-los que vindran a la vila per veure les represenacions de La Passió.

L'any 1860, després d'una llarga interrupció, s'iniciaren les representacions en un local tancat, obrint-se així l'etapa pròpiament històrica de La Passió d'Esparreguera tal i com la coneixem avui dia.

L'afany dels homes del Patronat, des del 1957, es concretà amb la construcció de l'actual teatre, projecte iniciat el 1958 i inaugurat el 1969. La Passió d'Esparreguera fou declarada d'interès nacional l'any 1983."


________________________________________________________________

Propera pregària de Sant Cebrià i el Parenostre:
Diumege 29 de març a les 21H (ATENCIÓ EL CANVI D'HORA!), sobre "El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d'avui".

Gossos d'esquadra

Patètic, brutal, escandalós, inacceptable!!! Avui hi ha hagut la brutal persecució contra els estudiants per part dels gossos de les forces que en diuen de "seguretat". En tot cas vetllen per la seguretat de vots pels polítics, que amb l'acció d'avui no han volgut fer un desallotjament sinó una persecució, assetjament amb violència i brutalitat a persones del poble que són justament qui els paguen per a que vetllin per ells. De la meva seguretat en dubto, perquè després de veure les batusses d'avui desconfio en elles. La por no imposa respecte.

Aquesta tarda, amb els meus alumnes hem vist que en els diaris digitals estaven penjats diversos vídeos on es mostrava l'acció dels gossos d'esquadra i ara no en trobo cap dels que volia penjar. Em pregunto si els hauran retirat, almenys els que mostraven més brutalitat de la policia cap als estudiants. Una brutalitat desmesurada. Almenys això vol dir que es reconeix que ha estat fora de la moral humana. La veritat és que les imatges eren esgarrifoses. Fins i tot una de les alumnes ha arribat a exclamar: però si són la policia catalana! Com ENS ho poden fer això?? I l'altra li responia: "Estos parecen la guardia civil de como antes".

S'han plantejat que han pogut pegar al seu propi fill?? No em vull imaginar el sopar d'avui a casa d'una família on el pare treballa en els mossos i el fill estudia a la universitat. I la mare al mig: fent una til·la per un i curant les ferides de l'altre. En tot cas és totalment criticable l'acció de les forces de seguretat catalanes. Crec que els polítics volen manipular la imatge que hi ha en l'opinió pública sobre els joves i els estudiants, i els volen mostrar com a animalets que no saben el que es fan, com a agitadors i sublevadors, com a persones perilloses. Però els estudiants són persones que raonen i saben el que volen i ho reivindiquen. I són valents. La seva única porra és la paraula i l'assentament que bufeteja als polítics i al poder. Es manifesten pels carrers per cridar ben alt per si algú els vol sentir. Amb l'acció repressora d'avui han fet que s'alimenti el cor d'aquells que volen bresca i que fins ara estaven "controlats". Qué pretenen els responsables amb aquesta acció? Alimentar la violència per a provocar-los?

Són estudiants antibolonya, no terroristes. Són els que us mantindran en la vostra jubilació a alguns de vosaltres. I els heu trepitjat, colpejat, maltractat, arrastrat. Estem parlant de la universitat, un espai educatiu on en principi s'aprèn per mitjà del raonament. Ser i saber, hi deia a la meva carpeta. Doncs pose'm-ho en pràctica.

No exagero. El vídeo només és un petit exemple del que realment ha passat. Tot un espectacle patètic per part dels mossos. Fixeu-vos com obren les portes de les gàbies de quatre rodes i deixen anar l'arsenal, i com surten a empaitar!!! (no deien que havien desallotjat?? aleshores per què empaiten i reparteixen porres???). No sé com els deurien preparar psicològicament a aquests individus que reparteixen galetes, no em vull ni imaginar qué els hi deuen haver dit per sortir com han sortit. Amb ràbia continguda. Tota una lliçó d'esclavatge al teu superior i abandonament de l'individu i la seva pròpia moral.

No n'hi havia cap necessitat de tanta violència. Gastar tants recursos en una acció com aquesta en temps de crisi és tot un insult al poble català. Com tampoc hi ha cap necessitat d'instal·lar càmares de vigilància dins les comisaries: ja ho veiem amb les propis ulls al carrer la manera d'actuar "protocolària" de les forces d'esquadra.

També afegeixo l'enllaç al bloc de Eduard Boada perquè ell, amb el títol de "Tornen els grisos" també ha penjat una entrada sobre aquest tema. Aviso que amb les seves imatges no calen paraules.
http://eduardboada.blogspot.com/2009/03/tornen-els-grisos.html