No dormiu que vindrà un nen!

Just acabem de posar la corona d'advent a casa, en el menjador, en un lloc priviligiat... Comença a respirar-se un ambient especial... El naixement del Nen-Déu és aprop i de cop comencem a sentir cançons i veus que ens diuen que hem d'estar a punt.

Així com, quan convidem algú a casa nostra i fem neteja, endrecem i treiem els nostres millors recursos, ara comencem a preparar-nos. Molts aviat començaran a decorar la casa amb guarniments nadalencs, molts posarem el pessebre i molts notaran que comencen a sorgir molts sentiments positius en els seus cors, perquè s'acosta un periode que per ningú passa inadvertit siguin o no cristians.

És el moment de començar a preparar el nostre cor.

Ens tirem pedres (mortes) sobre la teulada

Estem preparant la nadala d'enguany i, buscant per la xarxa la Bíblia en gallec (per la família i amics de Galícia), he topat amb un bon recurs, sobretot, per aquells que volem fer arribar la Bíblia als més petits de la casa, o fins i tot per a nosaltres mateixos. Es tracta de la web http://recursos.cnice.mec.es/bibliainfantil/ i estic molt contenta d'haver-la trobat. Però per una altra banda no entenc com no sabem promocionar més els recursos que tenim, des de la mateixa església.

Ara mateix, la sensació que tinc és que m'arriba constantment el missatge que som una església vella, antiquada i disgregada. En molts blocs omplim missatges i discussions sobre les diverses tendències dins de la mateixa església i com això ens fa sentir en "equips" diferents i no pas com una única comunitat unida. Això és el que ens venen els mitjans de comunicació i ho tenim tan assumit que perdem el temps parlant, discutint i analitzant les situacions envers això. Està bé fer-ho perquè és part de la realitat, però en mesura. Mentres, ens perdem el que realment importa. Hi ha qui treballa evangelitzant, de manera conscient o inconscient. Però no obtenen el suport necessari que l'església com a institució hauria de donar, ja que aquesta està més preocupada en altres coses "d'aquest món".

No entenc com la web de la Bíblia (infantil) en els 4 idiomes estatals l'he trobada per casualitat i no pas enllaçada des d'alguna web de l'església institucional. És un recurs fabulós. I això és el que realment ens hauria de preocupar: promocionar, recolzar, incentivar activitats, recursos i altres enginys evangelitzadors.
Mentrestant aquesta feina l'anem fent la mateixa blocsfera cristiana, sigui per casualitat o necessitat (el boca a boca digital). Però estaria bé que la mateixa església catalana com a institució espavilés i, per tant, promocionés i aprofités els recursos que hi ha actualment, sempre oberts a nous recursos futurs, perquè les tecnologies no són dolentes, no podem culpabilitzar a una eina, sinó de l'ús que les persones en fem. Per exemple, per mi internet ha fet que no em sentís tan "bolet" enmig d'un món tan dispers, on ser jove, catalana, cristiana sigui un "bitxo raro". La comunicació a través d'internet m'ha donat la dimensió de comunitat cristiana virtual, un nou tipus de comunitat. I estic molt contenta d'haver-vos trobat (i retrobat en alguns casos). Però això seria un altre tema per parlar.
L'altra cosa que em sorprèn és que en canvi aquesta web de la Bíblia infantil en 4 idiomes (Català, Gallec, Euskera i Castellà) estigui enllaçada des de la web del "Ministerio de Educación del Gobierno español", com un recurs (únic) pels professors de religió. ¿Per què l'església no inverteix en fer una web on reculli totes aquestes comunitats cristianes virtuals, com també promoure la creació i la difusió de nous recursos (via internet o no) evangelitzadors?
Tampoc entenc perquè hi ha webs segons arxiprestats... i menys avui en dia, que avui visc aquí i demà potser aniré a viure a una altra província o població... segons la feina i la sort on em condueixi, on econòmicament m'ho pugui permetre o, fins i tot, em toqui un pis de protecció oficial (si és que toca). Avui en dia som habitants del món, amb identitat, però habitants del món. Les divisions les fem nosaltres. I potser estem dispersant esforços.

Perdoneu per la meva ignorància, però és probable que no sàpiga anomenar per noms i cognoms a molts dels alts càrregs de l'església, però en canvi recordo perfectament els noms de les persones que m'han deixat una experiència viva, unes paraules amb sentit, unes sensacions autèntiques en la meva vida. A més, avui en dia on hi ha tanta sobrecàrrega d'informació, la tria és bastant escrupulosa. Així que prefereixo reunir esforços per fixar-me en les actituts de persones (conegudes o no) que, tot i que no s'identifiquin cristians, em serveixin com a models o exemples cristians, abans que fixar-me en absurdes actituts eclesials.

Crist, rei? de què? si va morir en Creu?

Aquest diumenge passat cel.lebràvem la festivitat de CRIST REI i amb ella es tancava l'any litúrgic per obrir un nou periode: L'ADVENT (un dels periodes més bonics de l'any litúrgic) .

Crist, un rei mort en creu? On és la seva grandesa? La resposta és ben clara: EL REGNE DE DÉU no és d'aquest món!! (això ens ho diuen a tot arreu) si, però això on ens deixa als que vivim en aquest món? Molts podem tenir la temptació de caure en la desesperació en veure que aquell que t'ha de "salvar" mor amb la pitjor de les humiliacions. Però justament això és el que el fa més gran al seu missatge: el porta FINS A LA CREU, és a dir, fins al final.

No, no ens parla d'un regne de diners, fortuna i fama, sinò de bondat, d'amor, d'entrega als altres...
Tot això forma part del seu missatge. Per això s'ha fet home, per parlar-nos de nosaltres mateixos, d'allò que podem fer els uns pels altres i per donar-nos un cop ben fort al nostre orgull.
No hem d'esperar que Déu faci quelcom, hem de ser nosaltres qui actuem!!!

Quan estava a missa i sentia el mossèn a l'homilia, no podia parar de pensar en la següent petició del PARENOSTRE que aquest any estem meditant junt amb l'any Sant Cebrià en les pregàries i em venien moltes ganes de començar a buscar textos, referències... sobre el SEU regne.
Dono gràcies a Déu per aquesta oportunitat d'aprofundir en la fe i demano que no perdi mai les ganes de buscar el seu regne en el dia a dia de la meva vida.

No diguis: sigui santificat el teu nom!

No diguis "Sigui santificat el vostre Nom". No, no ho diguis si només pronuncies aquestes paraules amb els llavis, però en realitat el cor està allunyat de Déu ("Per dir Parenostre"). I quin és el seu nom? Tu, jo i l'altre. Déu té tots els noms perquè és la font de tot nom. I santificar...? Qué vol dir? Santifica'l amb la teva vida, amb la teva actitut de vida.

Us deixem l'enllaç per si us voleu baixar la pregària comunitària d'aquest mes. També us deixem un vídeo amb la dinàmica dels noms: a l'entrar a l'església i abans de començar la pregària van repartir uns cercles (per seguir fent el rosetó del Parenostre de la comunitat de Sant Cebrià), on hi havíem d'escriure el nom de cadascú. Perquè és clar... quin és el Nom de Déu? Doncs el de tots (els que hi érem i els que no hi eren, dels de la comunitat i de la resta del món...), perquè Ell és la font de tots els noms, no és tan sols ni un pensament, ni una idea, ni el podem definir, perquè és més que tot això.

Aquest missatge en el bloc m'agradaria dedicar-lo a tots vosaltres que heu participat a la pregària, que heu fet que sigui especial. Sense vosaltres no hagués estat el mateix... m'ha aportat una experiència molt especial. M'ha agradat molt compartir-la amb tots vosaltres. Moltes gràcies. També voldria donar les gràcies als meus pares, a la meva germana Gri i al Mateu (el meu "germanet"). I gràcies especialment al Jose per animar-me tant en els moments baixos, per donar-me aquesta empenta i suport incondicional, tot i que ens trobem amb dificultats en les pregàries i en la seva el·laboració. Tot i que requereix un esforç considerable en molts sentits, és un projecte molt bonic i que omple molt la meva vida, sobretot espiritual.

Aquí va un Himne a Déu fantàstic!:

Fotos de la pregària del novembre:


La pregària del novembre per imprimir o llegir online: SIGUI SANTIFICAT EL VOSTRE NOM

Vídeos de l'Himne a Déu i dinàmica del Nom-rosetó