Aquest any celebrem l'Any Sant Cebrià, dins de la commemoració de fa 1750 anys del testimoniatge del nostre patró. El diumenge de Sant Mateu, 21 de setembre, es va celebrar una gran festa amb tallers familiars, missa solemne, ball de gegants, xocolatada, grups de música i animació, i altres activitats per donar el tret de sortida d'aquesta celebració. Una setmana després, ens vem aplegar a la pregària comunitària que es fa cada mes, i que aquest any el dedicarem al Parenostre des del tractat que va escriure Sant Cebrià.
Pel grup de pregària ens és una oportunitat per conèixer el nostre patró, i us ben asseguro que ens ha sorprès gratament ja només al principi. Tenim unes ganes de descobrir-lo! Ens hem engrescat força, i aprofitarem a penjar les pregàries, per a poder-les compartir amb tothom qui vulgui i ho necessiti. Felicitats als organitzadors i gràcies a tots els hi han col·laborat en aquesta festa tant important per a la parròquia de Valldoreix!
Aquestes són algunes de les fotos que es van fer el diumenge:
1 comentari:
L'any de st cebrià és una bona excusa per aprofondir en la fe. Un sant, màrtir, patró... no deixa de ser un model o exemple de vida. No cal imitar-lo, doncs, cada vida és diferent i està marcada per múltiples circunstàncies personals; però t'ajuda a valorar-la de manera diferent i a la vegada t'estimula al veure el coratje de persones que són fermes en les seves conviccions a pesar de les dificultats i contradiccions del seu entorn( st cebrià va morir màrtir per la seva fe en època de persecució).
Formo part del grup de pregària i descobrir St cebrià m'ha donat una nova perspectiva de pregària: la pregària del Parenostre no és només individual sinò col.lectiva.
És el pare de tos, no nomès meu...
Increible, i no només això. st Cebrià ens ha deixat molts escrits i moltes reflexions sobre la nostra fe, tant de bó ho coneguéssim i posesim en pràctica!!!
Us convido a participar en les pregàres que anirem fent aquest any a la parròquia, ens hem posat un "petit" repte: aprofondir en una pregària per tots sabuda però a la vegada tant desconeguda.
Jose
Publica un comentari a l'entrada