Nadala 2008 - Qué gran és fer-se petit!!!

Aquest any es tracta de fer-se petit... però no d'ajupir-se, sinó que parlem de posar-se de puntetes en quant poder arribar als sentiments més grans. QUÉ GRAN ÉS FER-SE PETIT!!! Amb els millors desitjos per tots, us enviem la nadala d'enguany, amb una mica de retard perquè no disposem d'internet i aprofitem a fer coses quan anem a casa dels pares i no hi ha festa macro-familiar.

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU NOU!!!!

Per aquells que volen el text o no poden llegir bé el text de la imatge, la nadala diu:

Jesús va cridar un infant, el posà enmig d'ells i digué:
-Us ho asseguro: si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. I qui acull un infant com aquest en nom meu, m'acull a mi.
Mateu 18, 2-5

Fer-se petit de Janusz Korczak
Vosaltres dieu: "És molt cansat d'estar amb la mainada." Teniu raó. I després afegiu:
"Perquè cal posar-se al seu nivell,
abaixar-se, inclinar-se, corbar-se, fer-se petit."
En això us equivoqueu. No és pas això el que cansa més. És sobretot el fet d'haver-se d'elevar fins a l'alçada dels sentiments dels infants.
Haver-se de posar de puntetes per a no ferir-los.

Bon Nadal i Feliç Any Nou
Laia i Jose
desembre 2008, Barcelona

Els monòlegs de presons

El dijous 27 de novembre, els assistents a l'espectacle el DAE DE LA COMEDIA vem tenir la sort de gaudir d'una bona estona. Curiosament van ser presos, persones que estan tancades entre 4 parets o més ben dit murs, qui ens van fer riure i ens van regalar aquella estona de bon rollo i alegria a nosaltres que se suposa que vivim en total llibertat.
Se'm va fer extrany i va ser una nova lliçó de la vida. Ells, privats de llibertat, em van regalar somriures. I no només això, sinó que al final de l'actuació ens agraïen a nosaltres que haguéssim assistit a l'obra i que els hi "haguéssim regalat" els nostres somriures.
Com són les coses!!! En aquell moment em vaig sentir una mica desconcertada. D'aquesta manera li vaig voler fer entendre a un d'ells, el que vaig tenir l'oportunitat de tenir-lo més a prop, que gràcies a ells havia passat una bona estona. I és que entremig de tant estrés i preocupacions necessitem riure una mica, però el que no m'hagués esperat és que persones que estan privades de llibertat em fessin aquest regal.
Per ells, va ser un gran dia, ho van viure amb l'alegria més immensa i, a més, amb molta emoció i nervis: era la primera vegada que sortien de la presó per poder representar i oferir el seu espectacle a l'exterior. No crec que ens poguem imaginar la manera real de com van viure aquell moment.
L'espectacle va ser tot un èxit i l'assistència a l'Ateneu de Nou Barris i l'expectació va ser màxima: no s'hi cabia de ple! Us deixo les fotografies... No crec que pugui pujar els vídeos, però ho intentaré. Van finalitzar amb una festa sobre "tablao".
I és que per ells fer aquest espectacle, també van veure que t'ho pots passar bé d'altres maneres que no són nocives pel cos, i a més que alimenten l'ànima i la cohesió de grup i amics. Només els hi cal una ajuda, un cop de mà, algú que els hi mostri que per a ells hi ha altres camins, que al món tots hi tenim un lloc.

Un infant omple de colors el naixement de Jesús

Gràcies Mateu! Has omplert de colors aquest naixement!!! Ho has fet molt bé i em fa molta il·lusió penjar-ho al bloc. Oi que t'ha agradat la web de recursos de la Bíblia infantil?

No dormiu que vindrà un nen!

Just acabem de posar la corona d'advent a casa, en el menjador, en un lloc priviligiat... Comença a respirar-se un ambient especial... El naixement del Nen-Déu és aprop i de cop comencem a sentir cançons i veus que ens diuen que hem d'estar a punt.

Així com, quan convidem algú a casa nostra i fem neteja, endrecem i treiem els nostres millors recursos, ara comencem a preparar-nos. Molts aviat començaran a decorar la casa amb guarniments nadalencs, molts posarem el pessebre i molts notaran que comencen a sorgir molts sentiments positius en els seus cors, perquè s'acosta un periode que per ningú passa inadvertit siguin o no cristians.

És el moment de començar a preparar el nostre cor.

Ens tirem pedres (mortes) sobre la teulada

Estem preparant la nadala d'enguany i, buscant per la xarxa la Bíblia en gallec (per la família i amics de Galícia), he topat amb un bon recurs, sobretot, per aquells que volem fer arribar la Bíblia als més petits de la casa, o fins i tot per a nosaltres mateixos. Es tracta de la web http://recursos.cnice.mec.es/bibliainfantil/ i estic molt contenta d'haver-la trobat. Però per una altra banda no entenc com no sabem promocionar més els recursos que tenim, des de la mateixa església.

Ara mateix, la sensació que tinc és que m'arriba constantment el missatge que som una església vella, antiquada i disgregada. En molts blocs omplim missatges i discussions sobre les diverses tendències dins de la mateixa església i com això ens fa sentir en "equips" diferents i no pas com una única comunitat unida. Això és el que ens venen els mitjans de comunicació i ho tenim tan assumit que perdem el temps parlant, discutint i analitzant les situacions envers això. Està bé fer-ho perquè és part de la realitat, però en mesura. Mentres, ens perdem el que realment importa. Hi ha qui treballa evangelitzant, de manera conscient o inconscient. Però no obtenen el suport necessari que l'església com a institució hauria de donar, ja que aquesta està més preocupada en altres coses "d'aquest món".

No entenc com la web de la Bíblia (infantil) en els 4 idiomes estatals l'he trobada per casualitat i no pas enllaçada des d'alguna web de l'església institucional. És un recurs fabulós. I això és el que realment ens hauria de preocupar: promocionar, recolzar, incentivar activitats, recursos i altres enginys evangelitzadors.
Mentrestant aquesta feina l'anem fent la mateixa blocsfera cristiana, sigui per casualitat o necessitat (el boca a boca digital). Però estaria bé que la mateixa església catalana com a institució espavilés i, per tant, promocionés i aprofités els recursos que hi ha actualment, sempre oberts a nous recursos futurs, perquè les tecnologies no són dolentes, no podem culpabilitzar a una eina, sinó de l'ús que les persones en fem. Per exemple, per mi internet ha fet que no em sentís tan "bolet" enmig d'un món tan dispers, on ser jove, catalana, cristiana sigui un "bitxo raro". La comunicació a través d'internet m'ha donat la dimensió de comunitat cristiana virtual, un nou tipus de comunitat. I estic molt contenta d'haver-vos trobat (i retrobat en alguns casos). Però això seria un altre tema per parlar.
L'altra cosa que em sorprèn és que en canvi aquesta web de la Bíblia infantil en 4 idiomes (Català, Gallec, Euskera i Castellà) estigui enllaçada des de la web del "Ministerio de Educación del Gobierno español", com un recurs (únic) pels professors de religió. ¿Per què l'església no inverteix en fer una web on reculli totes aquestes comunitats cristianes virtuals, com també promoure la creació i la difusió de nous recursos (via internet o no) evangelitzadors?
Tampoc entenc perquè hi ha webs segons arxiprestats... i menys avui en dia, que avui visc aquí i demà potser aniré a viure a una altra província o població... segons la feina i la sort on em condueixi, on econòmicament m'ho pugui permetre o, fins i tot, em toqui un pis de protecció oficial (si és que toca). Avui en dia som habitants del món, amb identitat, però habitants del món. Les divisions les fem nosaltres. I potser estem dispersant esforços.

Perdoneu per la meva ignorància, però és probable que no sàpiga anomenar per noms i cognoms a molts dels alts càrregs de l'església, però en canvi recordo perfectament els noms de les persones que m'han deixat una experiència viva, unes paraules amb sentit, unes sensacions autèntiques en la meva vida. A més, avui en dia on hi ha tanta sobrecàrrega d'informació, la tria és bastant escrupulosa. Així que prefereixo reunir esforços per fixar-me en les actituts de persones (conegudes o no) que, tot i que no s'identifiquin cristians, em serveixin com a models o exemples cristians, abans que fixar-me en absurdes actituts eclesials.

Crist, rei? de què? si va morir en Creu?

Aquest diumenge passat cel.lebràvem la festivitat de CRIST REI i amb ella es tancava l'any litúrgic per obrir un nou periode: L'ADVENT (un dels periodes més bonics de l'any litúrgic) .

Crist, un rei mort en creu? On és la seva grandesa? La resposta és ben clara: EL REGNE DE DÉU no és d'aquest món!! (això ens ho diuen a tot arreu) si, però això on ens deixa als que vivim en aquest món? Molts podem tenir la temptació de caure en la desesperació en veure que aquell que t'ha de "salvar" mor amb la pitjor de les humiliacions. Però justament això és el que el fa més gran al seu missatge: el porta FINS A LA CREU, és a dir, fins al final.

No, no ens parla d'un regne de diners, fortuna i fama, sinò de bondat, d'amor, d'entrega als altres...
Tot això forma part del seu missatge. Per això s'ha fet home, per parlar-nos de nosaltres mateixos, d'allò que podem fer els uns pels altres i per donar-nos un cop ben fort al nostre orgull.
No hem d'esperar que Déu faci quelcom, hem de ser nosaltres qui actuem!!!

Quan estava a missa i sentia el mossèn a l'homilia, no podia parar de pensar en la següent petició del PARENOSTRE que aquest any estem meditant junt amb l'any Sant Cebrià en les pregàries i em venien moltes ganes de començar a buscar textos, referències... sobre el SEU regne.
Dono gràcies a Déu per aquesta oportunitat d'aprofundir en la fe i demano que no perdi mai les ganes de buscar el seu regne en el dia a dia de la meva vida.

No diguis: sigui santificat el teu nom!

No diguis "Sigui santificat el vostre Nom". No, no ho diguis si només pronuncies aquestes paraules amb els llavis, però en realitat el cor està allunyat de Déu ("Per dir Parenostre"). I quin és el seu nom? Tu, jo i l'altre. Déu té tots els noms perquè és la font de tot nom. I santificar...? Qué vol dir? Santifica'l amb la teva vida, amb la teva actitut de vida.

Us deixem l'enllaç per si us voleu baixar la pregària comunitària d'aquest mes. També us deixem un vídeo amb la dinàmica dels noms: a l'entrar a l'església i abans de començar la pregària van repartir uns cercles (per seguir fent el rosetó del Parenostre de la comunitat de Sant Cebrià), on hi havíem d'escriure el nom de cadascú. Perquè és clar... quin és el Nom de Déu? Doncs el de tots (els que hi érem i els que no hi eren, dels de la comunitat i de la resta del món...), perquè Ell és la font de tots els noms, no és tan sols ni un pensament, ni una idea, ni el podem definir, perquè és més que tot això.

Aquest missatge en el bloc m'agradaria dedicar-lo a tots vosaltres que heu participat a la pregària, que heu fet que sigui especial. Sense vosaltres no hagués estat el mateix... m'ha aportat una experiència molt especial. M'ha agradat molt compartir-la amb tots vosaltres. Moltes gràcies. També voldria donar les gràcies als meus pares, a la meva germana Gri i al Mateu (el meu "germanet"). I gràcies especialment al Jose per animar-me tant en els moments baixos, per donar-me aquesta empenta i suport incondicional, tot i que ens trobem amb dificultats en les pregàries i en la seva el·laboració. Tot i que requereix un esforç considerable en molts sentits, és un projecte molt bonic i que omple molt la meva vida, sobretot espiritual.

Aquí va un Himne a Déu fantàstic!:

Fotos de la pregària del novembre:


La pregària del novembre per imprimir o llegir online: SIGUI SANTIFICAT EL VOSTRE NOM

Vídeos de l'Himne a Déu i dinàmica del Nom-rosetó

La pregària en imatges

La pregària d'octubre de l'any Sant Cebrià Pare Nostre que esteu en el cel, va ser una pregària molt treballada i molt bonica. Vam ser unes 40 persones compartint aquell moment de pregària comunitària. Agraïm la col·laboració de tothom i l'assistència, la més nombrosa fins ara. Qui es quedés sense còpia del full de pregària, pot baixar-se'n una còpia en format pdf del missatge anterior d'aquest blog Estrellaerrant, o bé en pot demanar una còpia als mossèns de la parròquia o al grup de pregària, que ens trobareu cada diumenge abans, durant i després de la missa de les 7 del vespre (amb el canvi d'hora).

Ara toca gaudir de les fotografies:

Pregària 26 Octubre a Valdoreix. Parenostre - Invocació

PARE. No pot tenir per Déu Pare, qui no té l'Església per Mare, va dir Cebrià. No diguis "Pare" si no et compromets com a Fill", extret del text "Per dir Parenostre".

NOSTRE. Qui prega no ho fa sol per si mateix. La nostra pregària és pública i COMUNITÀRIA i quan preguem, no ho fem només per nosaltres sinó PER TOT EL POBLE perquè som una sola cosa amb tot el poble, va dir Cebrià. No diguis "NOSTRE" si vius aïllat en el teu egoisme.

QUE ESTEU EN EL CEL. L'oració ha de sortir d'un COR humil. En l'oració parla el COR, no les paraules, va dir Cebrià. Sou al CEL i a tot arreu, però sobretot en el nostre interior, extret del "Pare Nostre del Cel".

Avui diumenge 26 d'octubre a les 20h, després de la missa de les 19h, a la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix. Val la pena apropar-s'hi.

Per baixar-te el full de pregària (no és el mateix que participar-hi perquè no vius l'ambient ni les dinàmiques que es fan, així que anima't i vine!) fes clic a l'enllaç:

PREGÀRIA OCTUBRE - PARENOSTRE. LA INVOCACIÓ: PARE NOSTRE QUE ESTEU EN EL CEL.

Jo també vull ser-hi! Tu no hi pots faltar

Any Sant Cebrià - d'octubre a desembre

OCTUBRE
- Dijous 16 a les 21:30h Conferència: "L'origen de l'univers; coneixements actuals i conseqüències", a càrrec d'Emili Elizalde, valldoreixenc, professor d'investigació i Cap de la Divisió de Física Teòrica i Cosmologia de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Doctor en Física i professor a la Universitat de Barcelona.
- Diumenge 26 a les 20h (després de missa de les 19h) Pregària comunitària, a càrrec del grup de joves de la parròquia.

NOVEMBRE
- Dissabte 8 a les 9h Excursió a Tarragona. "1750 anys del testimoni de Sant Fructuós", visita a Tarragona Romana i a les restes del estimoni de Sant Fructuós, contemporani de Sant Cebrià. 15€ viatge i entrada i 10€ dinar.
- Dijous 20 a les 21:30h Conferència "Les petjades de Sant Cebrià en l'església actual", a càrrec de Jules Ngaleu, filòsof africà, actualment resideix a Valldoreix, ens parlarà tant de les persones d'Àfrica com de les europees, més semblants del que ens podríem pensar.
- Diumenge 23 a les 20h (després de missa de les 19h) Pregària comunitària, a càrrec del grup de joves de la parròquia.

DESEMBRE
- Diumenge 21 a les 20h (després de missa de les 19h) Pregària comunitària, a càrrec del grup de joves de la parròquia.

Tots els actes es fan a la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix (Vallès Occidental). Animeu-vos a participar-hi!

El mapa:
Fes clic a l'enllaç del programa en format pdf i per imprimir:

Programa Any Sant Cebrià - d'octubre a desembre

A missa no resem: fem una cursa!

"Déu i Pare impotent, que ens adivina la paraula..." aquestes paraules són les que jo mateixa deia a l'hora de beneïr cada dia la taula abans de menjar. Ens ajuntàvem tots a taula, i fins que no hi érem tots (que som uns quants), no començàvem a beneïr-la. Però és clar, afamats que estàvem corríem a l'hora de beneïr-la i més aviat semblava un embarrussament que una oració. La intenció era bona, però la gana apretava, i la feinada era aplegar-nos a tots i començar alhora.

Jo, innocent de mi, recitava la primera frase d'aquest article: "Déu i Pare impotent", i com qui no diu la cosa seguia tot pensant amb aquells macarrons gratinats que m'esperaven, "que ens adivina la paraula"...!!!

Fins que no vaig començar a llegir, cada dia deia això per beneïr. Un bon dia, jo encara petiteta i que començava a llegir, com fan alguns infants llegia tot el que tenia lletra: del dret i del revés. Al menjador hi havia un quadre amb els dos textos de la benedicció de taula: un abans de començar a menjar i l'altre quan s'acaba. La sorpresa meva va ser quan vaig llegir el text i em vaig adonar que el text escrit de l'oració canviava la paraula "impotent" ("Com podria ser un Pare, el Pare de tots, impotent?" I pensava: "Impotent pels nostres pecats, impotent davant els pobres i les malalties i les guerres..." No ho acabava d'entendre) amb una paraula desconeguda per mi "omnipotent". I és clar, ja em va sobrar temps per preguntar-li als meus pares qué volia dir "omnipotent". Us podeu imaginar la meva sorpresa quan també vaig adonar-me del canvi d'"ens adivina la paraula". Aquells 5 o 6 anys de la meva vida, que de fet per mi en aquell moment eren tota la meva vida, havia estat dient una oració equivocada!!!

Aquesta anècdota em fa recordar a la missa. Com recitem les oracions? Sempre amb correcuita com si les paraules ens enxampessin. O com si la qüestió fos que si no les diguéssim ràpid se'ns escaparien del pensament. Però les hem de dir des del cor. El cas és que l'altre gran descobriment que vaig fer és que a l'hora de donar la pau la gent no es dóna la pau i diu "Ho sento", cosa que vaig estar fent durant anys i anys de la meva vida de petita. Imagineu-vos una nena donant-vos la mà, dient "Ho sento" i mirant-vos amb uns ullets compungits. Només em faltava dir allò de "T'acompanyo en el sentiment". Aleshores vaig preguntar als meus pares: "qué s'ha de dir quan es dóna la pau?", i entre d'altres coses em van dir: "La pau sigui amb tu". Aaaaahhh! Però com que ho diem tan ràpid i xiuxiuejant... (potser no estem gaire segurs quan donem la pau, i per això ho diem fluixet i de pressa...).

Ara penso amb en Mateu que comença a fer-se gran, com quan vaig començar a fer els meus descobriments, quan va a missa. Ell porta el missalet per seguir-la, però això no soluciona el problema de l'oració-express. Podríeu pensar que el meu problema era d'oïda, i potser teniu raó. Però no trobo normal que els infants no puguin seguir les oracions de les misses perquè les diem amb tanta rapidesa que ells no poden seguir el ritme de lectura.

No reivindico que anem a pas de lectura d'un infant. Simplement que, ja que resem, ho fem sabent el que diem, vocalitzant cada paraula i, sobretot, fent-ho des del cor.

Jo ja fa temps he deixat de dir una de les oracions de la missa en veu alta i prefereixo fer-la des del meu interior, perquè quan encara estic fent la segona frase, la gent ja ha acabat de recitar-la i això m'atabala i m'embolico amb les paraules: "Que el Senyor... aquest sacrifici... lloança i glòria... del seu Nom... i de tota la seva santa Església". ¿Seria molt demanar que es pogués dir més a poc a poc que no fos tipus "Setze jutjes en un jutjat, mengen fetge d'un penjat"?

Lletra i cançó de l'Estrella errant

Per si voleu conèixer o escoltar la cançó de l'Estrella errant del Xipis:

Cançó Estrella errant dels Xipis

Jo vaig néixer sota la llum brillant
d'una estrella que travessava el cel!
Giraran les rodes, correran els vents,
i per molts anys que visqui jo tampoc no m'aturaré!
Jo vaig néixer sota la llum brillant.

El fang pot embrutar-te i la neu et pot glaçar,
però tota la vida entre parets no es pot estar.
Les portes de la casa cap enfora s'han d'obrir,
i si estirava un somni ves-lo a seguir!

Jo vaig néixer sota la llum brillant
d'una estrella que travessava el cel!
Giraran les rodes, correran els vents,
i per molts anys que visqui jo tampoc no m'aturaré!
Jo vaig néixer sota la llum brillant:

La d'una estrella errant!

Autors: "Els Xipis"
Títol de la cançó: Estrella errant

La veritat és que trobo que és una cançó molt positiva i que convida a seguir endavant malgrat els entrebancs però sempre sense desanimar-se a fer realitat els somnis. Encara que hi hagi dies i temporades que ens ve de gust estar "tranquils", sols o reclosos, no ens podem quedar hivernats per sempre. Com diu la cançó: "Però tota la vida entre parets no es pot estar". Així que cal que ens aixequem "Llàtzer, surt a fora!" (Jn 11, 43), que sortim i que actuem.

"Les portes de la casa cap enfora s'han d'obrir". Hem d'obrir les portes del nostre cor, de la nostra llar particular, cap enfora. Mai cap endins ni d'una manera egoista, sinó cercant en el cor de l'altre, tot oferint la nostra ajuda, la nostra comprensió, el nostre amor, la pau, perquè som això: instruments de pau (Pregària de Sant Francesc: "Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau!").

I si aquest és el teu somni, ves i segueix-lo. Gran part de la nostra vida ens movem per il·lusions i somnis, potser alguns més materials que altres. Però m'agradaria que la meva vida fos coherent: qué difícil és!!! Però no per això deixaré de perseguir-lo... tinc tota una vida per aprendre. Gràcies per aquesta oportunitat que Déu i vosaltres em doneu: la vida, el perdó, la reconciliació, l'estimació. En definitiva la pau interior i la pau en vosaltres.

Fotos de la pregària de setembre

Aquestes fotografies es van fer el dia de la pregària Unitat de la comunitat: fonament de l'església viva. Vem tenir el goig de comptar amb la presència del Pare Conrad.

Espero que us agradin.