Els retaules ens parlen

Ja escolteu els retaules? Mai m'hi havia parat a pensar. Els tenim davant dels nassos i ni ens els mirem.

Dijous en Miquel Xancó, germà de La Salle i expert en la matèria, ens farà obrir els ulls per entendre qué ens estan dient els tres retaules de l'església de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix. Potser pensareu que no sona interessant però l'altre dia que el germà Miquel va venir per casa en una visita "de metge", em va captivar amb les quatre ratlles que ens en va fer sobre el tema. Va ser un tasteig, i no em penso perdre el gran "tiberi". A més, ho va explicar amb un entusiasme i cada cosa que deia portava a un parell de sorpreses més!
Ja sabeu: el proper dijous 3 de setembre a les 21.30h a la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix. De veritat que serà molt interessant i, a més, sé del cert que s'ho està currant molt!
Si podeu, no desaprofiteu l'oportunitat!

Conferència a càrrec del Germà de La Salle Miquel Xancó i Roca, mestre catequista, filòsof i teòleg i professor de simbologia cristiana.

Una fiestuki al Cel

S'ha organitzat una festa al Cel. És ben sabut per tots que en aquest darrer any s'han mort unes quantes celebritats i persones conegudes o reconegudes, i he arribat a la conclusió que allà dalt s'hi ha muntat alguna de ben grossa. M'imagino una festa animada per en Rubianes, Vicenç Ferrer i en Michael Jackson.

Han passat moltes coses en aquests darrers mesos. Bones i de no tan bones. Ha estat també un agost que malauradament s'han mort amics, fills d'amics, coneguts i familiars. I l'altra cara de la moneda és que hem passat un bon agost, i entre ruta i ruta ens arribaven les males notícies. També hem tingut l'alegria de tenir entre nosaltres un més a la família, l'Íker, un nen preciós, curiosament el mateix dia i a la mateixa hora que un bon amic, en Joan Lluís Casanovas, relliscava i anava pendent avall. Uns venen i altres marxen...

Gràcies pels bons moments viscuts a l'agost. També gràcies per haver pogut gaudir en algun moment de la vida de la companyia d'aquestes persones que han deixat petjada i bones llavors al llarg del seu camí. Per tot el que ens han deixat i que encara ha de florir i donar fruit. Gràcies al germà Gay que em va fer de "pare" quan el meu estava a l 'Àfrica. Gràcies a en Joan Lluís per tantíssimes coses! Però sobretot per un moment molt clau en la nostra vida familiar i per confiar en el meu pare. Gràcies a la tieta Paquita per acollir-nos tan bé quan de petits anàvem al poble, a aquell poble per nosaltres un tant desconegut, però que hi trobàvem el nostre racó entre els qui ens estimaven. Encara tinc el record de l'olor a tomàquet quan corríem entre les tomaqueres i ens menjàvem els tomàquets del tiet Cisquet allà mateix, acabats de collir: agafar (olorar) i menjar. Finalment el meu condol als familiars d'en Daniel Jarque, coneguts de la meva mare, la qual també era fidel seguidora d'ell, d'"el meu Jarque", com deia.

Aquest humil escrit és un petit homenatge des del meu cor cap a totes les persones que enguany ens han deixat. Nosaltres aquí seguim, a la terra ,amb els nostres projectes i il·lusions, encerts i desencerts. Ells s'han afegit a la festa del Cel.

Afegeixo l'enllaç de l'article que ha escrit l'Eloi titulat: "La mort no és res (St Agustí)" en el seu bloc. Val la pena el text.