Ara toca gaudir de les fotografies:
divendres, 31 d’octubre del 2008
La pregària en imatges
diumenge, 26 d’octubre del 2008
Pregària 26 Octubre a Valdoreix. Parenostre - Invocació
PARE. No pot tenir per Déu Pare, qui no té l'Església per Mare, va dir Cebrià. No diguis "Pare" si no et compromets com a Fill", extret del text "Per dir Parenostre".
NOSTRE. Qui prega no ho fa sol per si mateix. La nostra pregària és pública i COMUNITÀRIA i quan preguem, no ho fem només per nosaltres sinó PER TOT EL POBLE perquè som una sola cosa amb tot el poble, va dir Cebrià. No diguis "NOSTRE" si vius aïllat en el teu egoisme.
QUE ESTEU EN EL CEL. L'oració ha de sortir d'un COR humil. En l'oració parla el COR, no les paraules, va dir Cebrià. Sou al CEL i a tot arreu, però sobretot en el nostre interior, extret del "Pare Nostre del Cel".
Avui diumenge 26 d'octubre a les 20h, després de la missa de les 19h, a la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix. Val la pena apropar-s'hi.
Per baixar-te el full de pregària (no és el mateix que participar-hi perquè no vius l'ambient ni les dinàmiques que es fan, així que anima't i vine!) fes clic a l'enllaç:
PREGÀRIA OCTUBRE - PARENOSTRE. LA INVOCACIÓ: PARE NOSTRE QUE ESTEU EN EL CEL.
NOSTRE. Qui prega no ho fa sol per si mateix. La nostra pregària és pública i COMUNITÀRIA i quan preguem, no ho fem només per nosaltres sinó PER TOT EL POBLE perquè som una sola cosa amb tot el poble, va dir Cebrià. No diguis "NOSTRE" si vius aïllat en el teu egoisme.
QUE ESTEU EN EL CEL. L'oració ha de sortir d'un COR humil. En l'oració parla el COR, no les paraules, va dir Cebrià. Sou al CEL i a tot arreu, però sobretot en el nostre interior, extret del "Pare Nostre del Cel".
Avui diumenge 26 d'octubre a les 20h, després de la missa de les 19h, a la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix. Val la pena apropar-s'hi.
Per baixar-te el full de pregària (no és el mateix que participar-hi perquè no vius l'ambient ni les dinàmiques que es fan, així que anima't i vine!) fes clic a l'enllaç:
PREGÀRIA OCTUBRE - PARENOSTRE. LA INVOCACIÓ: PARE NOSTRE QUE ESTEU EN EL CEL.
Etiquetes de comentaris:
Parenostre,
pregària,
Sant Cebrià,
Valldoreix
dimarts, 14 d’octubre del 2008
Jo també vull ser-hi! Tu no hi pots faltar
Any Sant Cebrià - d'octubre a desembre
OCTUBRE- Dijous 16 a les 21:30h Conferència: "L'origen de l'univers; coneixements actuals i conseqüències", a càrrec d'Emili Elizalde, valldoreixenc, professor d'investigació i Cap de la Divisió de Física Teòrica i Cosmologia de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Doctor en Física i professor a la Universitat de Barcelona.
- Diumenge 26 a les 20h (després de missa de les 19h) Pregària comunitària, a càrrec del grup de joves de la parròquia.
NOVEMBRE
- Dissabte 8 a les 9h Excursió a Tarragona. "1750 anys del testimoni de Sant Fructuós", visita a Tarragona Romana i a les restes del estimoni de Sant Fructuós, contemporani de Sant Cebrià. 15€ viatge i entrada i 10€ dinar.
- Dijous 20 a les 21:30h Conferència "Les petjades de Sant Cebrià en l'església actual", a càrrec de Jules Ngaleu, filòsof africà, actualment resideix a Valldoreix, ens parlarà tant de les persones d'Àfrica com de les europees, més semblants del que ens podríem pensar.
- Diumenge 23 a les 20h (després de missa de les 19h) Pregària comunitària, a càrrec del grup de joves de la parròquia.
DESEMBRE
- Diumenge 21 a les 20h (després de missa de les 19h) Pregària comunitària, a càrrec del grup de joves de la parròquia.
Tots els actes es fan a la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix (Vallès Occidental). Animeu-vos a participar-hi!
El mapa:
Fes clic a l'enllaç del programa en format pdf i per imprimir:
Programa Any Sant Cebrià - d'octubre a desembre
diumenge, 12 d’octubre del 2008
A missa no resem: fem una cursa!
"Déu i Pare impotent, que ens adivina la paraula..." aquestes paraules són les que jo mateixa deia a l'hora de beneïr cada dia la taula abans de menjar. Ens ajuntàvem tots a taula, i fins que no hi érem tots (que som uns quants), no començàvem a beneïr-la. Però és clar, afamats que estàvem corríem a l'hora de beneïr-la i més aviat semblava un embarrussament que una oració. La intenció era bona, però la gana apretava, i la feinada era aplegar-nos a tots i començar alhora.
Jo, innocent de mi, recitava la primera frase d'aquest article: "Déu i Pare impotent", i com qui no diu la cosa seguia tot pensant amb aquells macarrons gratinats que m'esperaven, "que ens adivina la paraula"...!!!
Fins que no vaig començar a llegir, cada dia deia això per beneïr. Un bon dia, jo encara petiteta i que començava a llegir, com fan alguns infants llegia tot el que tenia lletra: del dret i del revés. Al menjador hi havia un quadre amb els dos textos de la benedicció de taula: un abans de començar a menjar i l'altre quan s'acaba. La sorpresa meva va ser quan vaig llegir el text i em vaig adonar que el text escrit de l'oració canviava la paraula "impotent" ("Com podria ser un Pare, el Pare de tots, impotent?" I pensava: "Impotent pels nostres pecats, impotent davant els pobres i les malalties i les guerres..." No ho acabava d'entendre) amb una paraula desconeguda per mi "omnipotent". I és clar, ja em va sobrar temps per preguntar-li als meus pares qué volia dir "omnipotent". Us podeu imaginar la meva sorpresa quan també vaig adonar-me del canvi d'"ens adivina la paraula". Aquells 5 o 6 anys de la meva vida, que de fet per mi en aquell moment eren tota la meva vida, havia estat dient una oració equivocada!!!
Aquesta anècdota em fa recordar a la missa. Com recitem les oracions? Sempre amb correcuita com si les paraules ens enxampessin. O com si la qüestió fos que si no les diguéssim ràpid se'ns escaparien del pensament. Però les hem de dir des del cor. El cas és que l'altre gran descobriment que vaig fer és que a l'hora de donar la pau la gent no es dóna la pau i diu "Ho sento", cosa que vaig estar fent durant anys i anys de la meva vida de petita. Imagineu-vos una nena donant-vos la mà, dient "Ho sento" i mirant-vos amb uns ullets compungits. Només em faltava dir allò de "T'acompanyo en el sentiment". Aleshores vaig preguntar als meus pares: "qué s'ha de dir quan es dóna la pau?", i entre d'altres coses em van dir: "La pau sigui amb tu". Aaaaahhh! Però com que ho diem tan ràpid i xiuxiuejant... (potser no estem gaire segurs quan donem la pau, i per això ho diem fluixet i de pressa...).
Ara penso amb en Mateu que comença a fer-se gran, com quan vaig començar a fer els meus descobriments, quan va a missa. Ell porta el missalet per seguir-la, però això no soluciona el problema de l'oració-express. Podríeu pensar que el meu problema era d'oïda, i potser teniu raó. Però no trobo normal que els infants no puguin seguir les oracions de les misses perquè les diem amb tanta rapidesa que ells no poden seguir el ritme de lectura.
No reivindico que anem a pas de lectura d'un infant. Simplement que, ja que resem, ho fem sabent el que diem, vocalitzant cada paraula i, sobretot, fent-ho des del cor.
Jo ja fa temps he deixat de dir una de les oracions de la missa en veu alta i prefereixo fer-la des del meu interior, perquè quan encara estic fent la segona frase, la gent ja ha acabat de recitar-la i això m'atabala i m'embolico amb les paraules: "Que el Senyor... aquest sacrifici... lloança i glòria... del seu Nom... i de tota la seva santa Església". ¿Seria molt demanar que es pogués dir més a poc a poc que no fos tipus "Setze jutjes en un jutjat, mengen fetge d'un penjat"?
Jo, innocent de mi, recitava la primera frase d'aquest article: "Déu i Pare impotent", i com qui no diu la cosa seguia tot pensant amb aquells macarrons gratinats que m'esperaven, "que ens adivina la paraula"...!!!
Fins que no vaig començar a llegir, cada dia deia això per beneïr. Un bon dia, jo encara petiteta i que començava a llegir, com fan alguns infants llegia tot el que tenia lletra: del dret i del revés. Al menjador hi havia un quadre amb els dos textos de la benedicció de taula: un abans de començar a menjar i l'altre quan s'acaba. La sorpresa meva va ser quan vaig llegir el text i em vaig adonar que el text escrit de l'oració canviava la paraula "impotent" ("Com podria ser un Pare, el Pare de tots, impotent?" I pensava: "Impotent pels nostres pecats, impotent davant els pobres i les malalties i les guerres..." No ho acabava d'entendre) amb una paraula desconeguda per mi "omnipotent". I és clar, ja em va sobrar temps per preguntar-li als meus pares qué volia dir "omnipotent". Us podeu imaginar la meva sorpresa quan també vaig adonar-me del canvi d'"ens adivina la paraula". Aquells 5 o 6 anys de la meva vida, que de fet per mi en aquell moment eren tota la meva vida, havia estat dient una oració equivocada!!!
Aquesta anècdota em fa recordar a la missa. Com recitem les oracions? Sempre amb correcuita com si les paraules ens enxampessin. O com si la qüestió fos que si no les diguéssim ràpid se'ns escaparien del pensament. Però les hem de dir des del cor. El cas és que l'altre gran descobriment que vaig fer és que a l'hora de donar la pau la gent no es dóna la pau i diu "Ho sento", cosa que vaig estar fent durant anys i anys de la meva vida de petita. Imagineu-vos una nena donant-vos la mà, dient "Ho sento" i mirant-vos amb uns ullets compungits. Només em faltava dir allò de "T'acompanyo en el sentiment". Aleshores vaig preguntar als meus pares: "qué s'ha de dir quan es dóna la pau?", i entre d'altres coses em van dir: "La pau sigui amb tu". Aaaaahhh! Però com que ho diem tan ràpid i xiuxiuejant... (potser no estem gaire segurs quan donem la pau, i per això ho diem fluixet i de pressa...).
Ara penso amb en Mateu que comença a fer-se gran, com quan vaig començar a fer els meus descobriments, quan va a missa. Ell porta el missalet per seguir-la, però això no soluciona el problema de l'oració-express. Podríeu pensar que el meu problema era d'oïda, i potser teniu raó. Però no trobo normal que els infants no puguin seguir les oracions de les misses perquè les diem amb tanta rapidesa que ells no poden seguir el ritme de lectura.
No reivindico que anem a pas de lectura d'un infant. Simplement que, ja que resem, ho fem sabent el que diem, vocalitzant cada paraula i, sobretot, fent-ho des del cor.
Jo ja fa temps he deixat de dir una de les oracions de la missa en veu alta i prefereixo fer-la des del meu interior, perquè quan encara estic fent la segona frase, la gent ja ha acabat de recitar-la i això m'atabala i m'embolico amb les paraules: "Que el Senyor... aquest sacrifici... lloança i glòria... del seu Nom... i de tota la seva santa Església". ¿Seria molt demanar que es pogués dir més a poc a poc que no fos tipus "Setze jutjes en un jutjat, mengen fetge d'un penjat"?
diumenge, 5 d’octubre del 2008
Lletra i cançó de l'Estrella errant
Per si voleu conèixer o escoltar la cançó de l'Estrella errant del Xipis:
Cançó Estrella errant dels Xipis
Jo vaig néixer sota la llum brillant
d'una estrella que travessava el cel!
Giraran les rodes, correran els vents,
i per molts anys que visqui jo tampoc no m'aturaré!
Jo vaig néixer sota la llum brillant.
El fang pot embrutar-te i la neu et pot glaçar,
però tota la vida entre parets no es pot estar.
Les portes de la casa cap enfora s'han d'obrir,
i si estirava un somni ves-lo a seguir!
Jo vaig néixer sota la llum brillant
d'una estrella que travessava el cel!
Giraran les rodes, correran els vents,
i per molts anys que visqui jo tampoc no m'aturaré!
Jo vaig néixer sota la llum brillant:
La d'una estrella errant!
Autors: "Els Xipis"
Títol de la cançó: Estrella errant
Cançó Estrella errant dels Xipis
Jo vaig néixer sota la llum brillant
d'una estrella que travessava el cel!
Giraran les rodes, correran els vents,
i per molts anys que visqui jo tampoc no m'aturaré!
Jo vaig néixer sota la llum brillant.
El fang pot embrutar-te i la neu et pot glaçar,
però tota la vida entre parets no es pot estar.
Les portes de la casa cap enfora s'han d'obrir,
i si estirava un somni ves-lo a seguir!
Jo vaig néixer sota la llum brillant
d'una estrella que travessava el cel!
Giraran les rodes, correran els vents,
i per molts anys que visqui jo tampoc no m'aturaré!
Jo vaig néixer sota la llum brillant:
La d'una estrella errant!
Autors: "Els Xipis"
Títol de la cançó: Estrella errant
La veritat és que trobo que és una cançó molt positiva i que convida a seguir endavant malgrat els entrebancs però sempre sense desanimar-se a fer realitat els somnis. Encara que hi hagi dies i temporades que ens ve de gust estar "tranquils", sols o reclosos, no ens podem quedar hivernats per sempre. Com diu la cançó: "Però tota la vida entre parets no es pot estar". Així que cal que ens aixequem "Llàtzer, surt a fora!" (Jn 11, 43), que sortim i que actuem.
"Les portes de la casa cap enfora s'han d'obrir". Hem d'obrir les portes del nostre cor, de la nostra llar particular, cap enfora. Mai cap endins ni d'una manera egoista, sinó cercant en el cor de l'altre, tot oferint la nostra ajuda, la nostra comprensió, el nostre amor, la pau, perquè som això: instruments de pau (Pregària de Sant Francesc: "Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau!").
I si aquest és el teu somni, ves i segueix-lo. Gran part de la nostra vida ens movem per il·lusions i somnis, potser alguns més materials que altres. Però m'agradaria que la meva vida fos coherent: qué difícil és!!! Però no per això deixaré de perseguir-lo... tinc tota una vida per aprendre. Gràcies per aquesta oportunitat que Déu i vosaltres em doneu: la vida, el perdó, la reconciliació, l'estimació. En definitiva la pau interior i la pau en vosaltres.
"Les portes de la casa cap enfora s'han d'obrir". Hem d'obrir les portes del nostre cor, de la nostra llar particular, cap enfora. Mai cap endins ni d'una manera egoista, sinó cercant en el cor de l'altre, tot oferint la nostra ajuda, la nostra comprensió, el nostre amor, la pau, perquè som això: instruments de pau (Pregària de Sant Francesc: "Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau!").
I si aquest és el teu somni, ves i segueix-lo. Gran part de la nostra vida ens movem per il·lusions i somnis, potser alguns més materials que altres. Però m'agradaria que la meva vida fos coherent: qué difícil és!!! Però no per això deixaré de perseguir-lo... tinc tota una vida per aprendre. Gràcies per aquesta oportunitat que Déu i vosaltres em doneu: la vida, el perdó, la reconciliació, l'estimació. En definitiva la pau interior i la pau en vosaltres.
Fotos de la pregària de setembre
dissabte, 4 d’octubre del 2008
Pregàries Any St Cebrià - Octubre - Unitat de la comunitat: fonament de l'Església viva
Hem començat un nou curs de les pregàries comunitàries. L'excusa principal de fer el blog ha estat que hi ha qui ens demana que li passem les pregàries que preparem. Amb molt de gust els hi facilitem, perquè és una manera d'extendre la pregària que amb esforç i il·lusió hem preparat. És bastant desalentador veure que no hi ve gaire gent a aprofitar aquestes estones organitzades i deixar-se emportar per un moment pel silenci, les lectures, la Paraula de Déu, pels cors en unió a través de la pregària.
Pels qui no coneixeu aquestes pregàries, dir-vos que són d'una duració de mitja hora aproximada, a vegades duren una miqueta més però aquest temps passa volant. Estan estructurades, com ja anireu veient. Hi ha diversos elements: lectures, cants, guitarra, silenci, reflexió, etc. I a vegades incloem una dinàmica per fer arribar el missatge i per arribar a aquells infants i grans que venen a pregar.
A més, en els darrers anys li hem donat un fil conductor durant tot el curs. Aquest any, aprofitant que a la parròquia celebrem la commemoració del testimoniatge del nostre sant patró, i dins dels actes d'aquesta celebració, oferirem tot un any de pregària comunitària on cada mes girarà entorn al Parenostre, la pregària universal i comunitària, tot aprofundint en la invocació i en les set peticions que la formen, i enllaçant-ho amb el tractat del Parenostre de Sant Cebrià.
Esperem que gaudiu d'aquestes pregàries que anirem penjant. També esperem les vostres opinions, vivències, si ho aprofiteu en d'altres parròquies, llocs o moments, en comunitat o personals.
Nosaltres us enviem la invitació com cada mes. Esteu convidats a la propera pregària comunitària que es farà a la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix el diumenge 26 d'octubre a les 20h (després de la missa de les 19h).
Fes clic al títol per descarregar-te el full de pregària del mes de setembre 2008 o per la carta de Sant Cebrià:
Unitat de la comunitat: fonament de l'església viva
Carta de Sant Cebrià
Pels qui no coneixeu aquestes pregàries, dir-vos que són d'una duració de mitja hora aproximada, a vegades duren una miqueta més però aquest temps passa volant. Estan estructurades, com ja anireu veient. Hi ha diversos elements: lectures, cants, guitarra, silenci, reflexió, etc. I a vegades incloem una dinàmica per fer arribar el missatge i per arribar a aquells infants i grans que venen a pregar.
A més, en els darrers anys li hem donat un fil conductor durant tot el curs. Aquest any, aprofitant que a la parròquia celebrem la commemoració del testimoniatge del nostre sant patró, i dins dels actes d'aquesta celebració, oferirem tot un any de pregària comunitària on cada mes girarà entorn al Parenostre, la pregària universal i comunitària, tot aprofundint en la invocació i en les set peticions que la formen, i enllaçant-ho amb el tractat del Parenostre de Sant Cebrià.
Esperem que gaudiu d'aquestes pregàries que anirem penjant. També esperem les vostres opinions, vivències, si ho aprofiteu en d'altres parròquies, llocs o moments, en comunitat o personals.
Nosaltres us enviem la invitació com cada mes. Esteu convidats a la propera pregària comunitària que es farà a la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix el diumenge 26 d'octubre a les 20h (després de la missa de les 19h).
Fes clic al títol per descarregar-te el full de pregària del mes de setembre 2008 o per la carta de Sant Cebrià:
Unitat de la comunitat: fonament de l'església viva
Carta de Sant Cebrià
----------------
Estic escoltant: Claire Hamill - Awaken...Larkrise
Etiquetes de comentaris:
Parenostre,
pregària,
Sant Cebrià,
Valldoreix
Any Sant Cebrià
Aquest any celebrem l'Any Sant Cebrià, dins de la commemoració de fa 1750 anys del testimoniatge del nostre patró. El diumenge de Sant Mateu, 21 de setembre, es va celebrar una gran festa amb tallers familiars, missa solemne, ball de gegants, xocolatada, grups de música i animació, i altres activitats per donar el tret de sortida d'aquesta celebració. Una setmana després, ens vem aplegar a la pregària comunitària que es fa cada mes, i que aquest any el dedicarem al Parenostre des del tractat que va escriure Sant Cebrià.
Pel grup de pregària ens és una oportunitat per conèixer el nostre patró, i us ben asseguro que ens ha sorprès gratament ja només al principi. Tenim unes ganes de descobrir-lo! Ens hem engrescat força, i aprofitarem a penjar les pregàries, per a poder-les compartir amb tothom qui vulgui i ho necessiti. Felicitats als organitzadors i gràcies a tots els hi han col·laborat en aquesta festa tant important per a la parròquia de Valldoreix!
Aquestes són algunes de les fotos que es van fer el diumenge:
Etiquetes de comentaris:
Parenostre,
pregària,
Sant Cebrià,
Valldoreix
Subscriure's a:
Missatges (Atom)